Del foc en brotà una flor carmesina,
De la guerra un serafí que alçà el vol,
Per fer de la senyera llum del sol,
I que el seu cant fos el de la gavina,
A la primavera, quan brolla sang,
De les bullangues i dels estendards,
Dels cors ja no dòcils d'aquells isards
Esperits bafaners que sols són fang.
Del fang, cendres, despulles del passat,
Fosc, tenebrós, de quan regnava el drac,
I el va abatre el cavaller Jordi, honrat,
Amb la diada de les nostres lletres,
Per brillar l'estat bast d'est món obac,
Fer troba de la prosa de les pedres.
