Acarones les cordes de la lira
Talment com ho fas, amb els teus bells mots,
Amb la meva ànima. De tots els dots
La cortesia és el que més admira
Aquest trobador que aquest jorn aspira
A ser l'escollit, de tots els al·lots,
D'entre tots els teus amatents devots,
Car ets l'únic raig de sol que ell albira,
En el cel obscur del crepuscle etern,
Perquè l'has alliberat de l'avern
On els corbs el tenien presoner.
Ara, essent de nou en aquest verger,
Retrobada la fe en la seva ploma,
Vol assaborir l'ensucrada poma.
