L'ombra m'està perseguint per un bosc,
Submís en el foc etern car és fosc.
Sento els miols daurats d'un gat salvatge;
Sotjo els seus ulls grocs entre aquest brancatge,
D'un arbre que s'alça majestuós,
Amb el seu vermell encès i pompós.
És l'ira erigida del vol d'un corb
Que ha sucumbit, congelat en un torb.
S'ha extraviat el meu vell maletí
Espargint tot l'amor aquest matí
El seu verí letal fou l'huracà
Que em transportà com si fos gavià,
Pels crims oprobiosos del govern:
Tirànic i corrupte és est infern.
