La càmera enfoca el mar i escolta els sorolls d'aquest durant els crèdits inicials. Quan s'acaben, es centra en la JULS, la protagonista, caminant pel passeig a punt d'arribar a l'escola.
A mig camí, la JULS es troba el seu xicot, l'ELOI, i salta corrents a sobre seu.
JULS: Bon dia! (Li dóna un petó a la galta).
ELOI: Ai hola, Juls, no t'havia vist! Bon dia! (Ell també li fa un petó, als llavis).
JULS: Va, Eloi, anem cap a l'insti, que és el primer dia! Tinc moltes ganes de veure a la gent! (Somriu exageradament, està realment feliç) Ah, i... Aquest any ens toca el ball d'hivern!
Tots dos caminen agafats de la mà en direcció cap a l'institut.
De camí, es troben amb l'ALEX, la millor amiga de la JULS, que salta a sobre la JULS en un intent d'espantar-la (com abans ha fet la JULS amb l'ELOI).
ALEX: Hey, Juls, com va? Què cuquis sou tu i el teu xurri! (L'ELOI li fa mala cara).
JULS: Molt bé Alex. (Riu) Tu estàs molt contenta...! Espera, espera... No fotis... En Jordi al final t'ha demanat per quedar algun dia?!
ALEX: Calla... Que vols que se n'assabenti tothom? (Diu en veu baixa i mira l'ELOI que va amb els cascos, movent el cap).
JULS: Au va, que és de confiança.
ALEX: Si home, i que més. També eren de confiança l'anterior, i l'anterior, i... Espera, sí, aquell altre de fa tres anys...
JULS: Ei, ara calla tu. (La pega de broma).
Les dos, contentes, riuen.
La JULS i l'ELOI van junts agafats del braç cap a classe, amb l'ALEX al costat enganxada al mòbil, parlant per WhatsApp amb en JORDI (somriu de tant en tant). Al passadís, tothom se'ls mira i xiuxiueja. Hi ha una noia que va mirant la JULS i l'ELOI cada dos per tres amb una enveja terrible (és la CRIS) i que s'enrotlla el cabell amb el dit, coquetejant i menjant-se amb els ulls al xicot de la nostra protagonista. La JULS li dirigeix una mirada assassina i l'ELOI li guinya un ull. Tot i això, la JULS se sent segura de si mateixa i mostra com li agrada sentir-se important en aquells moments.
YOU ARE READING
Teens ©
Teen FictionUn dia de febrer ben avorrit, un grup de persones van tenir una idea genial: Fer una pel·lícula casolana. Van agafar companys i amics com a actors, i van escriure un guió que es va quedar sense final. Quan se suposava que començarien a gravar, van d...