Teens ©

Escena 21: Secrets

(Són les sis i mitja del matí de dissabte i l'Aleix es desperta de cop, al sentir molt rebombori al pis de dalt).

Aleix (enfadat i mig somnàmbul, mira el rellotge): Ostres... Són les sis i mitja! (al aixecar el cap per a seure, es dóna un cop al cap amb el sostre, ja que dorm a una llitera sobre un escriptori i uns armaris).

Mare A (des del pis de baix): Aleix! Què és tot aquest rebombori?!

Aleix: Aquí res, mama, ve de dalt! Deu ser la Mery planxant-se el cabell, a les sis i mitja del matí!

(La Mery, que pot sentir els crits a baix, decideix aclarar la situació).

Mery (acostant-se a la porta de l'ascensor per a sentir-se més clara): Sí, sóc jo, però no em planxo el cabell! És que el llum del lavabo no s'encén i he donat un cop a les colònies del meu pare... Em sembla que n'hi ha alguna que s'ha trencat! Podeu pujar amb una llanterna? No em vull clavar un vidre!

(L'Aleix bufa amb totes les seves forces, amb ganes immenses d'aclucar els ulls, però la mare l'obliga a pujar amb ella i portar la llanterna).

Mare A: Aleix, agafa la cosa aquesta, que està al calaix de les eines al traster!

Aleix (badallant): Ja vaig, ja vaig.

(A contracor, el noi va a l'habitació del caos, el traster, i busca la llanterna que ell portava a les excursions de nit amb el seu pare. Aquella llanterna el fereix intensament, ja que li recorda a l'home que va morir apunyalat a mans d'un lladre. Mare i fill van voler anar a Barcelona per a començar una nova i millor vida).

Mare A: Va, ràpid! Ja la tens?

Aleix: Sí, ja vinc.

(L'Aleix agafa amb força la llanterna, mentre puja a salts les escales per a anar al pis de dalt, ja que l'ascensor li sembla lent. La mare l'espera a la porta del pis, traient el cap i donant-li presses. Al menjador hi ha una Mery dormida, en pijama sencer d'una vaca i el pitjor per a ella: el cabell rinxolat i fet un embolic).

Aleix (amb la boca ben oberta i rient per sota el nas): Caram, quins pèls!

Mery (tirant-se el cabell enrere en un intent d'amagar-ho): No és cosa teva, i menys si dius "caram", que està molt passat de moda. (L'Aleix roda els ulls) Però no estàs aquí per discutir, així que ajuda'm a recollir tot el desastre del lavabo.

Aleix (encara rient): Eh... Em sembla que t'has deixat la paraula màgica!

Mery (enfadada): No penso dir "si us plau".

Aleix (mentre camina cap al lavabo, donant-li l'esquena a la Mery): Ja ho has fet!

(La Mery riu, negant amb el cap. Això estranya molt a l'Aleix. Potser la seva mare tenia raó i la Mery té un bon cor a la fi i al cap.)

Mery (seguint l'Aleix, que entra al lavabo): Mira, l'interruptor és aquí a l'esquerra. (L'Aleix il·lumina on la noia li assenyala. La Mery obre i tanca l'interruptor, com per demostrar que no funciona) Veus? No respon. No va.

Aleix (rient): No és culpa de l'interruptor, Mery. El llum deuria ser vell i s'ha fos.

Mery: Ah... Doncs aleshores és culpa vostra, per llogar-nos un pis amb un llum fos!

Aleix: No és culpa de ningú! A més, en algun d'aquests calaixos hi ha d'haver LEDs. (Obre tres calaixos, però no té sort) Tu ves a buscar una escombra, si us plau, i jo ja aviso a ma mare.

Mery (pensativa): És veritat. On és ta mare? No hauria d'estar aquí ajudant?

Aleix: Deu estar despertant al teu pare, ja vaig jo a avisar-la.

Mery: Vinc amb tu, que la sala de la rentadora dóna amb l'habitació de mon pare.

(Tots dos es dirigeixen cap a l'habitació i de cop i volta veuen als dos adults besant-se i abraçant-se).

Sergi (alarmat): Anna, crec que ens han descobert.

(fons negre. pausa dramàtica)

(Les cares dels adolescents són d'haver vist un mort.)

Anna: Aleix, carinyo, ho podem explicar. En Sergi i jo...

Aleix (enfadat): Sou... parella? Per això els vas llogar el pis a ells precisament?

Sergi: No, no. No ho malinterpretis. El primer cop que vam quedar jo li vaig comentar per casualitat que buscava un lloc on viure amb la meva filla i ella em va dir que buscava llogaters.

Aleix: El primer cop que vau quedar?!

Anna: Deixa'm explicar. Seieu, si us plau.

(L'Aleix i la Mery seuen, intrigats i, en el cas del noi, enfadats).

Anna: Ens vam conèixer el dia que et vaig anar a inscriure al bàsquet, Aleix. No hi havia ningú a la secretaria i ell va atendre'm, ja que és entrenador i estava per allà voltant. (L'Anna i en Sergi es miren, somrient) Vam parlar una bona estona i vam quedar aquella mateixa nit per sopar. També ens hem anat veient altres dies.

Aleix (aixecant-se i cridant): Mama! Em vas mentir! Em vas dir que anaves a un sopar amb els de la immobiliària! I el pitjor de tot és que em vas mentir per anar a una cita amb un home, després de que el papa morís!

Anna (amb llàgrimes als ulls): No ho entens, Aleix? M'he tornat a enamorar... I no creia que fos possible. (En Sergi l'abraça per darrere, per a reconfortar-la).

(La Mery es mira l'escena amb un xoc total. No sap què dir, ni què fer).

Aleix: Mery! Tu què dius? No et molesta que el teu pare estigui amb una dona i ni t'ho hagi dit?!

Mery: Bé... Jo sóc feliç per ell. Si el meu pare l'estima, jo... també.

(En Sergi li somriu i ella li torna).

Aleix (després d'uns segons de silenci): Mama, ets feliç?

(La mare s'acosta al seu fill i l'abraça amb força. Ell li torna l'abraçada, i plora).

Mery (impressionada): Wow! Això s'ha tornat massa emotiu. Vaig a escombrar el lavabo.

Aleix (eixugant-se les llàgrimes): Espera, t'acompanyo.

(Se'n tornen al lavabo, sense l'escombra i sense saber on són els LED).

Aleix: Has agafat l'escombra?

Mery: No. Has preguntat on són els llums?

Aleix: No.

Mery: Genial, deixem-los ser feliços. S'ho mereixen, no creus?

Aleix: Sí, suposo. A la teva mare què li va passar?

Mery: Ja t'ho explicaré un altre dia. Massa drama en molt poca estona. Total, ara som com germans, no?

Aleix (intrigat): Crec que sí. I... és cosa meva o de cop i volta has canviat d'actitud?

Mery: Ai, ai, ai, Aleix... Tu no em coneixes!

Aleix: Tot aquest temps havia pensat que eres com la Cristina.

Mery (abaixant el cap): Jo també.

---

Hola! Per fi!

Sento moltíssim haver-vos fet esperar taaaaant i tant de temps. Realment ho sento.

Espero que aquest sigui un comeback digne. Tots els personatges d'aquesta història tenen unes vides profundes i podrem navegar per elles en els propers capítols! I aquest cop no trigaré tant en penjar!

Bones vacances a tots :)

PD: Comenteu si us ha quedat algun dubte! ;)