Teens ©

Escena 17: "Tinc la teva solució"

Es veu la JULS al seu llit estirada, menjant gelat de xocolata, amb un paper de mocadors i van passant els dies: Dia 1, Dia 2, Dia 3, Dia 4... És ja el dia 5.

ALEX: Cinc dies, Juls. Els profes fins i tot s'avorreixen sense tu a les classes. Quina sort tens de que la teva mare t'hagi deixat descansar del drama. Està molt preocupada per tu...

JULS: Ho sé. Estic millorant, però em marejo i tinc malsons terribles. És efecte post-trauma?

ALEX: Suposo. Té (li entrega un got de suc), beu això, que segons mon pare va molt bé per als marejos.

JULS: Quina sort, noia... Un pare metge. És curiós, jo ni tinc pare. (Es fica a plorar i pren una cullerada de gelat i un glop del suc). No puc estar més depre, Alex.

ALEX: Es nota, però per sort tinc la teva salvació.

JULS: Un suc? Ja tinc els gelats, no crec que un suc sigui la meva salvació.

ALEIX (Treu el cap per la porta): Sóc un suc, ara? (La Juls riu i s'eixuga les llàgrimes).

JULS: Hola, Aleix. (Somriu sincerament).

ALEIX: Hola, Juls. Molesto? (Fa una ganyota, preguntant-se si la JULS encara necessita un temps per estar sola i recuperar-se).

ALEX: Què dius! (Va a buscar-lo a la porta, l'agafa per l'esquena i el fa passar) Jo ja me n'anava. Adéu, us deixo sols! (Li guinya l'ullet a la seva amiga, i se'n va cap a la porta, però agafa el pany, es gira i torna a parlar) Vosaltres tranquils, no us preocupeu per la vostra intimitat, eh... (Marxa però en uns segons torna a aparèixer per la porta) Un moment, nois, que m'he deixat el mòbil. (Corre cap a dins, agafa el mòbil i torna cap a la porta) No us preocupeu per mi, estaré... per aquí. (Somriu emocionada, surt a fora i tanca la porta. La JULS vol dir alguna cosa, però quan està a punt de parlar, la porta es torna a obrir i ella riu per sota el nas) Per cert, us he dit mai que sou molt "cuquis''?

JULS: Alex! (La mira amb els ulls molt oberts, indicant-li que marxi ja).

ALEX: Ui sí, perdó, perdó. Mira com s'impacienta. (Mou les celles, insinuant).

Finalment, tanca la porta. Passen uns segons i se sent un crit que ve de fora: "Juleix is endgaaaame!". La JULS es tapa la cara per a dissimular la vermellor i nega amb el cap mentre riu nerviosa. L'Aleix no pot parar de riure nerviosament, tampoc.

JULS: Emm... Està com una cabra, deixa-la.

ALEIX: Sí, sí, ja ho veig... (Para de riure poc a poc i s'asseu bé sobre el llit) Et trobes millor?

JULS: Tu què creus? No s'ha molestat en obrir-me per WhatsApp, no m'ha trucat en tots aquests dies que porto sense anar a classe. Ja passa de mi, aquella tia el té tot per a ella. Estic segura que porten mesos liant-se d'amagat. Quan el vegi, l'enviaré a la merda. (Ho diu decidida pujant el dit en advertència) Ah, no, espera. Ell ja és una bona merda de persona.

ALEIX (Riu i es veu amb cor de reconfortar la seva amiga): Juls, em tens aquí per tot. T'ho vaig dir l'altre dia: Intentaré ajudar-te en tot el que pugui. (Somriu tendrament). Aquest noi no es mereix que ploris per culpa seva i que perdis hores de classe.

JULS: Merci, Aleix. (L'abraça, i ell tanca els ulls) Només fa una setmana que ens coneixem... Potser m'estic equivocant amb tu i no la vull tornar a cagar, de veritat que ho he passat molt malament, però crec que ets una persona en la que puc confiar.

ALEIX: Jo no sóc una persona que avui t'abraça i a l'endemà te la fot per darrera, pots confiar en mi.

JULS (Li somriu): Gràcies per haver vingut a veure'm.

L'ALEIX li torna el somriure, i s'abracen. Quan se separen i els seus ulls es troben senten allò que tothom sent abans d'un petó, però la porta s'obre de cop.

MARE J: Jul... (S'interromp). Eeh, bé, adéu. (Marxa rient per sota el nas).

La JULS, quan la seva MARE J se'n va, enfonsa la cara al coixí que té més aprop i riu nerviosa. L'ALEIX se la mira divertit, recordant el que podria haver passat segons abans.