Teens ©

Escena 2: Un nou alumne

Arriben a classe i s'asseuen als seus respectius llocs.

PROFESSOR: Va, nois! Als vostres llocs. Avui començarem amb una petita introducció al curs, ja que us he d'explicar coses molt importants.

Es veu la cara de fàstic de la JULS, que odia les introduccions del curs, perquè els professors parlen i parlen i... justament toca a primera hora.

JULS: Argggh! (Es queixa dramàticament i enfonsa el cap a l'espatlla de l'ALEX) Ho veus? Ja ens volen torturar el primer dia de classes. Et puc jurar que aquest curs serà llarg...

ALEX: Sí, tens tota la raó... però pensa en el ball! (Tothom està callat i les mira a elles, amenaçant, per indicar que tanquin la boca) Puff, va, callem, que no vull començar malament el dia...

JULS: Però si sempre comencem malament...(Xiuxiueja i riu per sota el nas).

PROFESSOR: Escolteu, nois. Hi ha una nova incorporació a la nostra classe. (Se sent el típic soroll de murmureig) Es diu Aleix, i vindrà demà, avui només hauré d'explicar-vos el que fareu durant aquest any, les activitats en les que podeu participar, i totes aquestes coses.   

TOTES: Serà guapo? (MERY) D'on vindrà? (JULS) Tindrà una vida complicada? (LAURA) Estarà bo? (LAIA) Serà sexy? (CRIS) Creieu que tindrà six-pack? O eight-pack com el Zac Efron? (ALEX)

Es posen a xerrar totes les noies a la vegada, somiadores.

PROFESSOR: Calma, noies (riu per sota el nas), ara centrem-nos... (És interromput).

Piquen a la porta i l'ALEIX entra. A la LAURA se li cau la baba i la resta de la classe va murmurejant...

PROFESSOR: Doncs es veu que s'ha avançat... Benvingut, seuràs aquí al costat de la Júlia. Presenta't, si no et fa res, és clar.

ALEIX: Sí, ehh... Em dic Aleix Peña, vinc de Girona i m'agrada molt jugar al bàsquet. (Aparenta ser vergonyós i de seguida s'asseu al lloc que li han assignat).

JULS: A mi també m'encanta!! (Li somriu). Em dic Júlia, però diguem Juls. (Xiuxiuejant-li a cau d'orella).

ALEIX: Que bé! Encantat de conèixer-te, Juls. (Li torna en xiuxiueig. Remarca la paraula "Juls").

PROFESSOR: Estimats alumnes, us ve de gust presentar-vos vosaltres també i... Bé, així us aneu coneixent?

ALEX: Començo! (Crida contenta i aixeca els braços). Jo sóc l'Alexandra, però em diuen Alex... (La Mery la interromp).

MERY: I jo et dic Sandra. (La gent riu i l'ALEX la mira enfadada). Jo em dic Meritxell. Em pots dir Mery. (Li somriu coqueta).

CRIS: Jo sóc la Cris, Cristina, com em vulguis dir. La Mery és la meva millor amiga. (Ho diu amb la seva forma característica de parlar, fent un somriure ben fals i parpellejant masses vegades).

La LAURA aixeca la mirada de l'ordinador al sentir la CRIS parlar.

LAURA: Són inseparables, no se separen ni per menjar. Recordo un dia, a tercer de primària, al menjador, que tocaven macarrons, em sembla, i elles van anar a demanar el dinar a la cuinera i la cuinera els va donar un sol plat i elles van dir: "Però som dos!" i la cuinera les va mirar incrèdula i els va dir: "Aneu tan juntes que sembleu una sola!". Vaig... (Parla tant que oblida presentar-se. Mentre ella continua parlant, es va presentant altra gent) riure tant, aquell dia! Però el meu avi va morir aquella nit, o sigui que, bé, tant no vaig riure. Eh, algú m'escolta? (Es creua de braços indignada i baixa la mirada al laptop).

LAIA: Sí, sí. (Interromp a la LAURA) Jo sóc la Laia, tot un plaer, guapo. (Li guinya un ull) Et queda molt bé la samarreta aquesta! Tens nòvia? (Tothom la mira i ella fa un gest amb les mans de "Què?").

L'ALEIX es rasca el cap, incòmode, ja que ningú parla en uns instants.

PROFESSOR: Ningú més es vol presentar?

LAURA: Sí! Perdona pel rotllo d'abans, sóc la Laura, els amics em diuen Lau... (No acaba de parlar ja que la CRIS interromp).

CRIS: Quins amics? Els imaginaris o l'ordinador? (La gent riu).

PROFESSOR: Si us plau, Cristina! Algú més? (Silenci) D'acord, doncs aquests últims minuts que queden els aprofitem per a l'entrega dels treballs d'estiu. (La JULS comença a parlar amb l'ALEIX i la LAURA la mira enfadada per sobre de les ulleres). Ei, ei, Júlia, no comencis a xerrar...

CRIS (vacil·lant): És que, Juls... Aprèn a callar...

PROFESSOR: Cristina, aquests modals...! (La CRIS s'estira a la seva cadira mentre murmura, maleïnt, i la JULS la mira rient per sota el nas).