Teens ©

Escena 15: Nostàlgia i esperances

Sona el timbre d'una classe i la gent es comença a aixecar. La majoria van a mirar el full d'informació pel ball d'hivern. La JULS es queda al seu lloc, guardant les coses, mentre parla amb l'ALEIX. L'ALEX s'aixeca, igual que la MERY, la CRIS, la LAIA, la LAURA, en MARC, en DAVID i molta més gent encuriosida.

MERY (a l'ALEX, que està al seu costat apretada per la multitud): Sandra, ja veus, les noies amb vestit, els nois amb esmòquing. Seria estrany veure't a tu o a la teva amigueta vestides de noia i no... de jugadores d'esports "cutres". (Es burla i mira cap a la seva amiga NORA, que també se'n riu).

ALEX: El bàsquet no és "cutre"! Què fas tu? "Zumba"? (Riu per sota el nas).

MERY: Almenys el "Zumba" és per a noies, Sandra.

ALEX: Ets molt sexista, ara. Que jo recordi... Fa uns anys no eres així. Segur que ho fas per les aparences. Ah, i saps que és Alex.

MERY: Sí... Ho sé. (Ho intenta dir amb la seva seguretat característica, però als ulls se li pot veure un punt de nostàlgia, que l'ALEX nota, i aquesta marxa negant el cap amb un somriure torçat).

La càmera enfoca a la CRIS, anant cap a l'ELOI, que es mira a la JULS i l'ALEIX.

CRIS: T'anava a parlar del ball, però... Quan la deixaràs? Ja saps que no t'estima de veritat.

ELOI: No tinc ni idea... Quan sigui el moment ho sabré. Suposo que esperaré a que s'enamori d'aquest imbècil amb el que es passa el dia.

CRIS (Fent un "puchero"): I jo que ja volia començar a sortir amb tu oficialment...

ELOI: Falta poc, Cris. (Li guinya un ull).

CRIS: Això espero. (Somriu coqueta) Mentrestant, podem anar quedant les tardes que no hi ha classe... Com ahir. Recordes?

ELOI: I tant que sí. Però només espero que la Juls encara no ens descobreixi.

CRIS: Amb l'amor aquesta noia es torna tonteta. Si el teu pla funciona, dubto que ens descobreixi.