S'enfoquen les escales de pujada cap al pati, on la JULS i l'ALEX estan corrent per a arribar les primeres i tenir una pilota de bàsquet.
CRIS (a la MERY): Mira com corren... Si semblen nenes de tres anys! No entenc què li ha trobat l'Eloi, d'especial, a aquella.
JULS: Perdona? (Para de córrer, baixa les escales i es planta davant seu).
CRIS: Que no tens res del que no tingui jo, noia. (Amb molta autosuficiència).
JULS: Tinc moltes coses que no tens tu.
CRIS: Ah, sí? Com què?
JULS: Un cervell i... (Fa pose pensativa) Ah, espera... L'Eloi!
La CRIS sembla que s'immuti un moment, però reacciona.
CRIS: Per poc temps, preciosa.
Abans que la JULS contesti, la CRIS es gira donant-li amb els cabells a la cara i se'n va rient amb la MERY.
ALEX (al notar que la JULS ha desaparegut i al veure-li la cara d'odi pur): Juls, estàs bé? Què t'han dit, aquelles?
JULS: No la suporto! Argh! (Crida enfurismada).
ALEX: Però què ha fet, ara?
JULS: S'ha proposat treure'm l'Eloi...
ALEX: Tu tranqui, ell t'estima massa com per a anar-se'n amb aquesta noia "de pacotilla".
JULS: No ho sé... (Ho diu mentre puja les escales. L'ALEX la segueix i l'atrapa) L'he notat distant aquests últims dies... I no entenc com és, perquè no ens hem vist en tot l'estiu, quasi!
ALEX: Va, no comencis a omplir el cap, anem a divertir-nos una mica i t'oblides de tot, sí?
La JULS li somriu, agraïda per tenir una amiga com l'ALEX, seguidament l'abraça i van cap a un grup de gent liderat per un noi que porta una pilota de bàsquet sota el braç.
BINABASA MO ANG
Teens ©
Teen FictionUn dia de febrer ben avorrit, un grup de persones van tenir una idea genial: Fer una pel·lícula casolana. Van agafar companys i amics com a actors, i van escriure un guió que es va quedar sense final. Quan se suposava que començarien a gravar, van d...
