Teens ©

Escena 16: "Per què a mi?"

Quaranta-vuit hores després...

La JULS i l'ALEX arriben tard a classe. L'ALEIX havia d'anar a arreglar uns assumptes d'inscripció a direcció i ha arribat abans.

PROFESSOR: Noies, arribeu tard. (Està enfadat i posa les mans a la cintura) Excuses?

ALEX: Ho sento, profe. M'he quedat dormida després que sonés l'alarma i la pobra Juls m'ha esperat com a bona amiga que és. (Passa el braç per darrere la JULS i li dóna uns copets amistosos a l'esquena).

PROFESSOR: Això no pot tornar a passar. Fora de classe fins que acabi d'explicar la teoria. (Assenyala a la porta, amb actitud imponent que realment mai aconsegueix).

Les noies tanquen la porta, deixen les bosses a terra, i seuen al costat. La JULS fulmina amb la mirada a l'ALEX.

JULS: No em puc creure que el teu to d'alarma sigui "Thinking Out Loud". No veus que aquesta cançó encara et farà dormir més?

ALEX: No, no. El que em fa és somiar més. (Fa un somriure fangirl) Avui he somiat amb l'Ed cantant-la per a mi, quan ha sonat.

La JULS riu i li dóna una "colleja" en plan conya. Es queden quietes i avorrides uns segons.

ALEX: No he vist l'Aleix a la classe. On pot ser? (Gira el cap, cap a la seva amiga, recolzant-lo a la mà).

JULS: Em va dir que havia d'anar a arreglar no sé què de la inscripció amb la dire.

ALEX: Ah, és clar.

JULS: Alex, vaig al lavabo que em pixo.

ALEX: Juls la explícita. (Riuen) No t'ha vingut al cap anar-hi a casa?

JULS: No! (Crida mentre s'aixeca i comença a caminar ràpidament).

La JULS camina cap al lavabo, fent saltironets ja que no s'aguanta. Obre la porta del de noies i de seguida torna a treure el cap a fora. Les llàgrimes li comencen a córrer per la cara i es porta les mans al rostre, es recolza contra la paret i rellisca fins a quedar cap al terra. Està en shock. Torna a mirar a dins per si era una al·lucinació, però no. Quan mira, la càmera enfoca a dos caps besant-se apassionadament. Són l'ELOI i la CRIS. La JULS plora i plora, i ells, al sentir un plor, paren.

CRIS: Ho sents? Sembla que algú plori.

La CRIS i l'ELOI surten del lavabo un moment a veure si hi ha algú plorant. Però la JULS, tant bon punt sentir el so de les passes, se'n va corrent cap al lavabo del pati de baix i s'amaga a dins dels vestidors de noies... L'ALEX, en veure-la passant per davant d'ella, plorant, la intenta seguir per a veure què li ha passat però la JULS va molt ràpid. Com que no sap on s'ha ficat i li perd el rastre, va a buscar ajuda. Suposa que l'ALEIX ja haurà acabat de parlar amb la directora.

S'enfoquen els lavabos on era abans la JULS.

ELOI (Al no veure a ningú): Jo no hi veig res. És igual, ara no estem per això. (Fa un somriure entremaliat i tornen a la feina).

Justament quan tornen a dins del lavabo, l'ALEIX està passant per davant ja que ha d'anar a la classe. Sent sorolls de petons i gira el cap en direcció al lavabo. Aconsegueix veure l'ELOI besant una noia de cabell ros que no identifica perquè no li pot veure la cara. Fa una cara de sorpresa total i l'ELOI tanca la porta amb un fort cop de peu.

L'ALEX passa per darrere, per les escales de ferro que pugen al pati de dalt, i veu a l'ALEIX en shock davant dels lavabos.

ALEX: Aleix, noi! T'estava buscant! (Diu alarmada i es recolza les mans als genolls per a descansar de la correguda).

ALEIX (Preocupat): Què ha passat? No hauries d'estar a classe?

ALEX: Ara això no importa. He vist a la Juls corrent per l'insti, plorant.

ALEIX: I crec que sé per què.

Baixen corrents a buscar-la. L'ALEIX explica a l'ALEX el que ha vist i aquesta també se sorprèn. Així que veuen a la JULS amagada als vestidors, la van a abraçar.

ALEX: Què ha passat als lavabos, Juls? T'he vist passar plorant i t'he intentat seguir, però t'he perdut el rastre...

JULS: L'E-loi i-i la-la Cris... (Somica més fort i la tornen a abraçar).

ALEX: Tranquil·la, Juls, els matarem. (La JULS riu una mica entre plors).

ALEIX: Era la Cristina, aquella? Ostres. (Es porta la mà a la cara).

ALEX: Tu perquè no la coneixes... No t'hauria de sorprendre.

ALEIX: No, si n'he conegut a moltes, de Barbies, al llarg de la meva vida...

JULS: Bastantes noies avui en dia són com ella, tristament. La dona sempre ha estat cosificada, presentada com el complement de l'home i per culpa de la societat en que vivim moltes noies no se n'adonen que són molt més del que els han fet creure. Hauríem de tenir ambicions, somnis. Però aquelles de les que parlo tan sols s'interessen per la roba i els nois. Nois com la merda que avui he descobert que és l'Eloi! Jo... Jo pensava que ell era diferent. (Explica amb una veu fluixa i tallada, que demostra com se sent en aquells moments, el seu cor partit en dos).

ALEIX: No passa res, Juls. Hi ha molta gent millor al món... Ja veuràs com el temps ho cura tot.

JULS: Ja, però... Per què a mi... Vull dir que, jo... Jo l'estimava, i ara... (A la JULS li tornen a caure quatre llàgrimes dels ulls).

ALEIX: Vine, tranquil·la, para de plorar, no passa res. És un idiota, tots els nois ho som en certa manera...

L'ALEIX obre els braços perquè la JULS l'abraci i ella així ho fa. L'ALEX se'ls mira emocionada i a la vegada trista per el que li acaba de passar a la seva millor amiga. En aquell moment els shippeja.

ALEX: Oh, oh, ja està! Juleix! (Crida i es porta les mans a la barbeta, fangirlejant).

La JULS i l'ALEIX se la miren estranyats, rient per sota el nas. Encara estan abraçats.

ALEIX (a la JULS): Pensa que avui és dijous.

JULS: Dijous...

ALEIX: Sí, dijous...

ALEX: Maybe "Dijous" will be your Always!

L'ALEX es posa a saltar de l'emoció, mentre la JULS s'eixuga les llàgrimes que ara es van convertint en llàgrimes de riure, junt amb l'ALEIX.