Conversa telefònica. La CRIS està donant voltes per la seva bonica habitació amb el mòbil a la mà.
CRIS: Al final què? Aquesta tarda? (Pregunta famèlica).
L'ELOI està donant voltes a la cadira del seu escriptori.
ELOI: Sí, aquesta tarda podem quedar. Ella estarà entrenant i jo ja li he dit que no podré quedar.
CRIS: Perfecte. A les 18:30h al pont, et va bé?
ELOI: Molt bé. Fins després... (Amb veu sensual).
CRIS: Adéu, guapo.
Fi de la conversa. En aquesta escena es pot sobreentendre que les imatges s'alternen entre l'habitació d'un i la de l'altre.
La CRIS somriu i mira a la seva amiga, asseguda a la vora del llit.
MERY: I... Què ha dit?
CRIS: Ha dit que sí, dona! No m'hauria dit pas que no... No a mi. (La MERY se la mira amb una ganyota, pensant que el seu orgull és molt alt).
--
Es pot veure una habitació a fosques on tan sols il·lumina la llum d'un ordinador. A la pantalla d'aquest s'hi pot observar un misteriós blog amb una foto de l'ELOI i la CRIS al pati rient.
---
Ja és el dia següent. Aquell dia van a l'escola pel matí i per la tarda. Només dilluns, dimecres i divendres no van a la tarda.
L'ALEX i la JULS han quedat a una cantonada i es veu a la JULS anant sola pel carrer, concentrada en la música.
ALEIX: Juuuls!! (Se'l veu corrent amb la motxilla a punt de caure de l'esquena fins a atrapar la seva amiga).
La JULS es gira, sorpresa. Es treu els auriculars.
JULS: Hola, Aleix! Com va?
ALEIX: Molt bé. Ahir et vaig veure a l'entrenament!
JULS: Ah, sí? Vas al Minguella?
ALEIX: Sí, ahir era el meu primer dia.
JULS: Que bé! Estàs a l'equip d'en Marc i aquells?
ALEIX: Sí, la veritat és que són tots molts bons!
JULS: I tu saps que ho ets més!
ALEIX: Clarament! (Ho diu amb conya, com si fos alguna cosa òbvia).
La JULS riu per sota el nas i nega amb el cap.
JULS: Preparat per un dimarts de "jornada completa"? (Ho pregunta fent cometes amb els dits).
ALEIX: Crec que sí... No pot ser pitjor que un dijous...
JULS: Dijous? Per què ho dius? (Arrufa les celles).
ALEIX: Perquè comences a pensar: "Ai, què bé! S'acosta el cap de setmana!" i te n'adones que en realitat encara falta un dia sencer per a la llibertat! (Exagera els gestos d'expressió corporal).
La JULS torna a riure i mira el rellotge per instint.
JULS: Aleix, corre! Que si arribem tard el segon dia... Ens cau la bronca del segle! (Apreta el braç de l'ALEIX, nerviosa. Mira el WhatsApp). A més, l'Alex m'acaba de dir que no pot venir amb nosaltres.
L'agafa ben fort i arranca a córrer. El seu amic corre a contracor i encara està un pèl adormit.
ALEIX: Tan tard és?
JULS: Tres minuts per a que comenci Socials.
ALEIX: Com?! Socials a les vuit del matí? (Allarga el "Com?!", fent cara total de mandra).
YOU ARE READING
Teens ©
Teen FictionUn dia de febrer ben avorrit, un grup de persones van tenir una idea genial: Fer una pel·lícula casolana. Van agafar companys i amics com a actors, i van escriure un guió que es va quedar sense final. Quan se suposava que començarien a gravar, van d...
