Teens ©

Escena 20: Mateixes direccions

(L'Aleix va cap a casa i veu a la Mery davant seu, indignada i sense apartar la mirada del mòbil. La noia va exactament en direcció cap a casa de l'amic de la Juls, i a aquest el mata la curiositat).

Aleix: Mery? (La Mery es gira, sorpresa, i torna a mirar el mòbil). Ei, va, no passis de mi.

Mery (es para de cara a l'Aleix amb les mans als costats i posa els ulls en blanc): Què vols, nouvingut? Ara em persegueixes? Pensava que només tenies ulls per la Juls i aquell esport estúpid.

Aleix (mentre nega amb el cap): No et pensis el que no és, només et volia preguntar si vius per aquí, ja que no t'he vist mai passar per aquests carrers.

Mery: No, no visc per aquí, casa meva és a l'altra punta de la rambla, noi. (Continua caminant).

(Caminen una estona més, Aleix darrere de la Mery, i els dos es paren davant la mateixa casa color crema).

Mery: Va en serio, tiu? No m'ho puc creure, quin assetjador! (Li dóna un clatellot al noi i s'aparta una mica, fastiguejada).

Aleix (portant-se la mà al clatell i arrufant les celles): Però què fots? No sóc cap assetjador, jo! Aquesta és casa meva!

Mery (sentint-se estranyament avergonyida): Emm... Perdona, Aleix. El meu pare m'ha dit que anés cap aquí...

Aleix (tocant al timbre, despreocupat): Doncs segurament s'ha equivocat de direcció.

Mery (donant una ullada al xat amb son pare): Que no, que m'ho ha assegurat.

(De cop i volta s'obre la porta i un home alt i prim vestit amb una samarreta dels Lakers i pantalons pirates, apareix darrere d'aquesta).

Mery: Hola, papa. (Entra tan tranquil·la encara amb la vista clavada al WhatsApp, sense dirigir ni una mirada a l'home i com si fos a casa seva).

(L'Aleix es mira encuriosit l'escena).

Pare M (somrient i allargant-li una mà): Encantat, Aleix, sóc en Sergi. (Encaixen les mans i l'Aleix entra dins de casa seva, ben confós).

(En Sergi s'assembla molt a la Mery, però ell té el nas aguilenc i ella el té més fi. Tothom podria saber que són pare i filla a simple vista, però pel que sembla, a la Mery no li fa cap gràcia el seu pare).

(Quan l'Aleix entra a la sala d'estar, veu moltes caixes sobre la taula de centre i el sofà. La Mery seu sobre una caixa on diu "Llibres i vinils", i la mare del noi està col·locant una bicicleta groga a una cantonada de la sala).

Aleix: Mama, en teoria vam acabar de desfer caixes el dimarts, no?

Mare A (acaba de fixar-se en que el seu fill és també a la casa): Aleix, carinyo! Vine cap aquí. (Li fa un senyal amb el braç i quan el té a l'abast li dóna un petó al cap). No t'espantis amb aquest enrenou, en Sergi i la seva filla Meritxell són els llogaters de l'apartament de dalt.

(L'Aleix ja sabia que sa mare llogaria el pis de dalt, perquè és una inversió més i ella es dedica a l'economia. "Però... Justament a la millor amiga de la nòvia del cabr* que va enganyar a la Juls?", pensa el noi).

Aleix: Així com així? No els coneixes de res, mama!

Mare A (sospitant): Què ens ha importat mai, conèixer als llogaters? L'important és que pagaran els 600€.

Aleix (acostant a la seva mare a un racó, per a que la Mery, encara asseguda a la caixa i distreta, no els pugui escoltar): Mira, mama, és que la Mery va a la meva classe i...

Mare A: Oh, genial! (somriu) Aleshores, quin problema hi ha?

Aleix: Doncs que no és que em caigui de perles, precisament.

Mare A (posant els ulls en blanc): Ai, noi, segur que si conviviu uns dies us acabareu fent el pes! Sembla bona noia... Una mica repel·lent, però puc assegurar que té bon cor.

Aleix (desesperat): Ho torno a repetir, mama: No la coneixes! Ni a ella, ni al seu pare.

Mare A (donant copets a la galta de l'Aleix, carinyosament): Fill, no sé què t'ha agafat, però descansa una mica, fes els deures i demà serà un altre dia.

(L'Aleix se'n va indignat cap a la seva habitació, al segon pis. La casa té tres pisos i un ascensor. Els dos primers pisos formen un dúplex, on hi viuen l'Aleix i la seva mare, i l'altre pis que sobra està reformat per a que hi puguin viure dues persones màxim. És bastant petit... i realment al nostre protagonista li ha semblat estrany que la Mery, amb la pinta que té de noia rica, es mudi precisament a un espai tant petit).

---

Hola! Vaig molt atrafegada i faig el que puc!

Intentaré tornar a pujar aquest cap de setmana i... si no la setmana vinent.

Perdoneu les molèsties i fins aviat! Bona sort amb els estudis!