Teens ©

Escena 8: Volem saber

S'enfoca a dins de la classe, on el PROFESSOR va explicant als alumnes com funcionarà el curs.

CRIS: Una pregunta, professor.

PROFESSOR: Digues, Cristina.

CRIS: Ens pot parlar del ball d'hivern, si us plau? Crec que a tota la classe ens interessa molt.

PROFESSOR: Trobo que és aviat per parlar-vos del ball quan encara falten tres mesos, però us puc explicar el més bàsic.

MERY: Sí, li agrairíem molt! (Assenteix exageradament).

PROFESSOR: Joan, fes passar a aquells dos, que han de saber això.

En JOAN s'aixeca del seu lloc al final de la classe i obre la porta. L'ALEIX i la JULS passen aguantant el riure fins als seus pupitres, on s'hi seuen, esperant a que el PROFESSOR parli.

JULS (xiuxiuejant a l'ALEIX): Sí que ha durat poc, el càstig... (L'ALEIX riu per sota el nas).

PROFESSOR (quan té a tothom atent): Tots sabeu que cada any des de fa uns quants, l'institut organitza un ball al desembre pels alumnes de Batxillerat. Algú sap per què es fa al desembre?

LAURA (girant-se i mirant a tota la classe): Diu la llegenda (es veu de fons la CRIS fent rodar els ulls), que una noia, estudiant d'aquest institut, va passar-se l'etapa estudiantil lluitant per aconseguir un ball americà, com els de pel·lícula, però que sempre li negaven. Era el seu desig i per això, quan va morir cursant 1r de Batxillerat a causa d'una malaltia l'hivern de l'any 2000, van organitzar un ball al desembre en honor seu. Aquest ball és totalment com a les pel·lis americanes. Una amiga meva diu...

PROFESSOR (interromp): Gràcies per la informació, Laura.

CRIS: A ningú li importa el que digui la "teva amiga" (diu despectivament fent cometes amb els dits).

PROFESSOR (mira enfadat a la CRIS): Cristina, últim avís d'aquest matí. Doncs, com bé ens ha explicat la Laura, una noia va lluitar molt per aconseguir aquest ball i els seus esforços van donar fruit.

MERY: Home, és clar, si va haver de morir i tot! (Se sent a alguns rient).

PROFESSOR: No m'ho recordis, Meritxell, que va ser un cop molt fort per als professors d'aquest institut. (Fa una cara dramàtica) Bé, a on volem arribar és que aquest any us toca a vosaltres per primer cop, alumnes meus, i heu de saber quatre requisits bàsics. (Sona el timbre, que anuncia que ja és hora de sortir). Nois, demà us penjo un full a la paret amb les coses més essencials, d'acord? Que tingueu una bona tarda tots, ja podeu recollir.

Se sent gent cridant: "Per fi!". Tots marxen de la classe, amb tranquil·litat, perquè no tenen cap pressa, ja que és el primer dia.

ALEIX (a la JULS): Et quedes a dinar?

JULS: No ho crec. I tu?

ALEIX: Em penso que no. Per on vius?

JULS: Al Carrer Assumpció... (Explica una mica estranyada per la pregunta).

ALEIX: T'acompanyo, si vols, és clar. Casa meva està al carrer de sota, ens vam traslladar fa unes setmanes.

JULS: Genial! (Somriu, feliç).

Es veu com marxen els alumnes. Surt també la CRIS i les seves amigues parlant i rodejant l'ELOI, que sembla distret. Les enemigues creuen la mirada. La CRIS la mira amb odi i la JULS nega el cap. L'ALEIX se n'adona de les seves mirades.

ALEIX: Què són aquestes mirades entre tu i la... Cristina?

JULS: Res... (Nega amb el cap). Mai és que ens hàgim portat gaire bé entre nosaltres...

ALEIX: Ignora-la. És el millor que pots fer.

JULS: No és molt fàcil, sabent que em vol destrossar la vida i espatllar cada cosa que em proposi.

ALEIX: Sé que ens coneixem de fa res, Juls, però jo t'ajudaré amb el que pugui. I sé que tens gent al teu costat que també ho farà.

JULS: Gràcies, Aleix. (Es fan una petita abraçada amb la qual l'ALEIX es mostra sorprès i somriu).

ELOI: Juls? Què fas abraçada a ell? (Apareix per l'esquerra).

JULS (espantada per l'aparició del seu nòvio): Tranquil, Eloi, era només una simple abraçada entre amics ("I tu què hi feies amb aquelles paves?" pensa).

L'ALEIX, quan la JULS diu això, es desanima. Per a ell no ha estat una simple abraçada. Sent una atracció per la JULS, l'ha sentida des del primer moment en què l'ha vist i l'ha sentit parlar, perquè li recorda al seu pare, i ja que no el va poder conservar a ell... pot intentar conservar a la seva versió femenina, tant sigui com a amiga o com a alguna cosa més.

ELOI: Sí home... (Remuga i li dóna un pico sense sentiments) Aquesta tarda no puc quedar. Adéu, amor.

L'ALEIX i la JULS van junts pel carrer. Els dos estan contents de tenir una nova amistat, i tot i que l'ALEIX comença a sentir que vol més que això, la JULS encara està enamorada i no sent per ell el mateix. A més, s'acaben de conèixer!.