Teens ©

Escena 22: "El misteri que arrossega darrere seu"

(Conversa telefònica)

Eloi: Respon, va... Respon...

Marc: Hola? Qui és?

Eloi (estranyat): Hola, Marc. Sóc l'Eloi. No t'he sortit a l'identificador de trucades?

Marc (espantat): No, tiu, és que... Et vaig eliminar dels contactes.

Eloi (en certa manera, trist): Per què?

Marc: Per què fa quasi mig any que no em truques, no em respons al WhatsApp i últimament tampoc em dirigeixes la paraula a classe. Al principi creia que era perquè te n'havies anat de vacances i t'havies deixat el mòbil o algo, però al començar el curs ja me n'he adonat de que és culpa de les teves noves influències.

Eloi: Et refereixes a la Cris?

Marc: Sí, em refereixo a la Cris, la Mery, la Laia, i tot el seu seguici. Fins i tot em refereixo als tius amb els que t'ajuntes últimament.

Eloi: Però Marc... Tu ets el meu millor amic, i això res ho podrà canviar.

Marc: Això espero. (De cop i volta està content) Et trobava a faltar, Eloi.

Eloi: I jo a tu! (somriu ben feliç) T'he trucat per a que m'aconsellis.

Marc: I com et podria aconsellar, jo?

Eloi: El cas és que tinc un dilema molt gran a la meva vida ara mateix.

Marc: És clar, és clar, un dilema. I és sobre noies, oi? (riu)

Eloi: No riguis, tiu! I sí, és sobre noies.

Marc: M'ho imaginava. Endavant, explica-m'ho, tot i que saps que en aquest camp no hi tinc gaire experiència.

Eloi: Ei, que la Mery està pilladeta de tu!

Marc (rient exageradament): La Mery? Només sóc una víctima més.

Eloi (tornant al tema): Doncs això, el meu dilema.

Marc (impacient, encuriosit): Parla!

Eloi: Saps que ara estic amb la Cris, no? Ahir vaig descobrir una cosa sobre ella que no m'agrada gens.

Marc: Ara m'entens?

Eloi: No, què va, si tu el que fas són prejudicis a tort i a dret. No t'esforces a conèixer la gent. Però tornant a mi, aquesta cosa que he descobert és molt rebuscada i, diguéssim que... malvada.

>> Quan jo encara sortia amb la Juls, recordes que durant un temps vaig estar destrossat perquè la Cris m'havia dit que havia sentit la Juls explicant a l'Alex que ja no m'estimava de veritat i que només fingia?

Marc: Sí, t'ho vas creure de seguida i no vas dubtar en posar-li les banyes a la pobre noia. La Cris et va enganyar, oi? (silenci llarg per part de l'Eloi) M'ho imaginava.

Eloi (enfadat): Ho sabies?!

Marc (intentant calmar-lo): No, no, només m'ho imaginava. Pensava que seria molt típic de la Cristina Roig. No t'ho vaig voler comentar perquè estava segur que m'enviaries a la merda! Ets molt ingenu, tu. T'ho creus tot.

Eloi: Suposo que sí, que sóc ingenu... Però és que ara ja no sé què fer! La Juls ha d'estar molt cabrejada amb mi, de ben segur li he trencat el cor... I per una altra part crec que m'he enamorat de la Cris.

Marc: Enamorat, eh? (riu) Això ho has dit de totes!

Eloi: Que no, tiu! Que aquest cop crec que m'he enamorat de veritat!

Marc (incrèdul): Molt bé. I com ho has copsat?

Eloi: Doncs aquesta nit he tingut un somni d'allò més estrany.

Marc: Estrany "guai" o estrany "no guai"?

Eloi (desesperat): No ho sé, Marc, no sé com interpretar-lo.

Marc: Explica-me'l.

Eloi: Promet-me que no riuràs!

Marc (rodant els ulls, començant a cansar-se): T'ho prometo.

Eloi: En el somni... Em casava. (S'atura per a deixar riure el seu amic, ja que suposa que tot i haver-ho promès ho farà, però al cap d'uns instants se n'adona de que no ho està fent) Amb la Cris. I al casament hi era tothom, però tots estàvem una mica més grans: tu hi eres, com a testimoni; la Mery, com a dama d'honor; fins i tot hi era la Juls, somrient des del públic. I el més estrany és que no em feia sentir malament la seva presència. Al contrari, crec que l'Eloi del somni estava més feliç que mai de veure-la allà. A la cap i a la fi, se suposa que era el meu gran dia...

(Passen uns llargs segons fins que en Marc respon)

Marc: Aviam. Has somiat que et casaves amb la Cris. La Juls hi era i no t'afectava. Crec que això t'hauria d'haver resolt "El Gran Dilema".

Eloi (pensatiu): Sí, ho sé. Però no creus que potser hauria d'esforçar-me a tornar amb la Juls? S'ho mereix... He estat un idiota de cap a peus. I a més, no sé per què m'atrau tant la Cris.

Marc: Potser tens raó. Jo no hi trobo res de bo, en la Cristina Roig. A part del seu cos, és clar...

Eloi: A part de ser la més guapa de l'escola, la Cris és egoista, hipòcrita, mimada, malvada i trenca-cors.

Marc: I això és bo?

Eloi: No he dit pas que sigui bo, però crec que si es comporta així és per alguna raó. Potser són problemes a casa, algun trauma infantil... Ni idea. Però suposo que el que m'atrau més d'ella és això. El misteri que arrossega darrere seu, la seva veritat, que viu amagada en algun espai fosc i minúscul del seu cor. O potser aquest espai és tan gran que per això el tapa. No ho sé.

Marc (sorprès i preocupat pel seu amic): Hòstia, noi. Ja veig que la Cris t'intriga de veritat. Però si realment vols saber el que li passa, primer assegura't a tu mateix que estàs preparat per a acceptar qualsevol cosa que amagui i disposat a travessar els seus obstacles, que de ben segur te'n posa uns quants. Si no... No crec que aguantis gaire.

Eloi: No et preocupis, Marc. Tornaré als meus temps d'investigador, com quan teníem cinc anys. (riu).

Marc (somrient, recordant vells temps): I quan acabis no t'oblidis d'escriure un llibre, que així pot començar la teva gran carrera d'escriptor.

Eloi (rascant-se el cap, vergonyós): Ehh... No tinc gaire clar si encara vull ser escriptor.

Marc (més sorprès): Però què dius! Tens un talent innat. Si haguessis escoltat les paraules que has utilitzat abans... (nega amb el cap i sospira) M'alegra saber que encara tens a dins l'Eloi que tan bé conec.

Eloi: A mi també, però no ho expliquis a ningú... He de mantenir una reputació. No puc suar de tot, com fas tu!

Marc (a punt de penjar el telèfon, enfadat de cop i volta): Quina llàstima. Perquè ara me n'adono de que fas exactament el mateix que la Cris. Tant de bo deixessis de crear aquesta "capa" al teu voltant i ensenyessis a tothom que els personatges de la nostra pel·lícula són molt més que estereotips.

(Fi de la trucada).