Una noia diferent, i no en el sentit de sempre...

Capítol 2: tot seguia igual, si més no, gairebé tot...

Aquesta nit he dormit molt poc... Estic cansadíssim; vaig passar part de la nit acariciant la Dak i pensant en el que havia passat durant aquell dia. Se m'havia fet llarguíssim, vaig llevar-me no gaire animat, la mare em va avisar de que l'Aiden havia trucat, així que vaig trucar-lo.

Ell va dir:

-Ei tio, estàs desapareugut!

-Ja... és que estic una mica distret, i...

-Va! No em vinguis amb el mateix de sempre! Vols venir amb la Leia a fer una volta?

Va insistir i insistir, però no em venia de gust anar-hi per dos motius, el primer, la Leia em posa nerviós; és massa carinyosa i sempre s'enganxa massa a mi i a l'Aiden, el problema és que ell s'ho pren d'una altra manera...

No volia parar-me a pensar massa en les meves coses, però demà hi havia institut, estava fart de tot, no volia aixecar-me al dia següent hi haver de repetir el mateix dia, cada dia...

Després d'estar-me fins les dotze i mitja pensant amb la Dak, ella va rascar la porta, i la vaig deixar sortir. Seguidament vaig tancar els ulls, i després de donar voltes i voltes vaig aconseguir dormir, fins que la següent preocupació em va despertar.

L'endemà següent havia d'anar a l'institut, així que vaig escollir els pantalons grisos de sempre, i aquell jersei granate que tant m'agradava, em vaig calçar i vaig baixar a la cuina. Aquell dia no m'esperava la mare, era estrany; tampoc estava al seu dormitori. El pare estava treballant, i no m'agafava el telèfon, i veient que feia tard vaig decidir anar tirant cap a l'institut. On m'esperava el mateix de sempre, tot i que aquell dia no va ser així.

En acabar la classe de naturals, vaig anar a la taquilla, i vaig trobar uno nota arrugada que deia que deixés la noia de la capuxa... Que estrany, de qui seria la carta? Per què sabia que jo havia vist la noia? Qui en aquell petit poble? Vaig estar tota l'estona pensant-ho.

En sortir de l'escola a les 15:30, vaig veure cinc trucades perdudes del pare, vaig reenviar la trucada...

A la mare li han diagnosticat càncer de pulmó, per això aquest matí no hi era.

En arribar a casa vaig llençar la motxilla a terra, vaig pujar les escales i vaig entrar amb la Dak a l'habitació. No volia parlar amb el pare, ni amb la mare de fet, tot allò era molt incòmode.

Vaig deixar els deures de banda i vaig posar-me a dormir mentre les llàgrimes mullaven el meu coixí. No podia més.