Una noia diferent, i no en el sentit de sempre...

Capítol 12: només sé que no sé res

El temps va passar molt poc a poc mentre l'Abigail no hi era. No volia admetre-ho, però el cas és que ja feia 6 mesos que no hi era, l'estiu s'estava acabant i no semblava que la seva germana volgués prosseguir intensament amb la cerca de l'Abi. A mi se'm feia molt estrany, gairebé no m'ho podia ni creure, que la seva germana estigués desapareguda i no mogués el cul a partir del tercer mes i que jo estigui aquí passant-ho fatal i buscant-la. Hi havia moments on se'm passava pel cap que potser l'Abi ja havia fet això algun cop, però suposo que no tant de temps. No seria estrany d'ella marxar de casa perquè no pot més amb la Tris i el seu novio, o qui sap. Sentia que cada dia sabia menys, no sabia què fer, què esperava, ni tan sols sabia què faria quan tornés l'Abi si és que tornava. A vegades estava molt decidit de tot, però en altres ocasions jo era només una ànima perduda en busca d'un rumb on no torçar-me, en busca d'idees clares i de respostes, en busca de la persona que vaig considerar l'amor de la meva vida, tot i que a l'hora de dir-ho em fes pensar que sóc molt jove per dir això i que d'aquí uns anys no sabré res d'ella, o qui sap si abans.

El que més em preocupava era com reprendre la relació si tornava, ja que les últimes paraules van donar a entendre que la nostra relació podria hipotèticament anar més enllà d'una amistat, però llavors per què havia marxat? Era cert que s'estava enamorat de mi, si després marxava sense dir-me res i em deixava sol quan sap que no estic en bon moment? Aquesta frase de: "solo sé que no sé nada", potser podia aplicar-la per primer cop a la vida, perquè el cas era que jo l'únic que sabia era que anava perdut d'una manera inimaginable i que no tenia ni idea de què fer en cap moment.

Suposo que demà seguiré intentant trobar-la, però aquest cop seguiré amb el que porto fent durant dies, que és més aviat intentar averiguar per què va marxar.