El dia següent d'haver pensat tant, després de decidir investigar per què havia marxat vaig sortir de casa amb la Dak i vaig recordar el primer moment en què vaig veure la noia que m'ha fet parar boig des del primer moment, i no podia evitar el somriure mig vergonyós i mig d'enyorança. Just en aquell moment vaig notar una olor que era una barreja de tabac i vainilla, i el record del primer dia en què vaig parlar-li em va venir al cap fortament, tant que em va semblar veure la seva figura poc femenina i a la vegada adorable recolzada en un arbre i amb postura desafiant. Vaig parpellejar repetidament perquè no em podia creure allò, però l'olor que tants cops havia recordat quan em posava la roba que ella havia utilitzat no m'enganyava, era ella. Vaig abaixar la mirada ràpidament perquè no vaig saber com actuar, i notava tot un exèrcit de llàgrimes pressionant contra les meves parpelles per sortir mentre la primera ja rodolava galta avall, però llavors vaig veure com canviava aquell gest seu i abandonava la postura de duresa i ho substituïa per un somriure tímid que tractava de tapar amb els seus cabells pèl-rojos i que demostrava el cor tan gran que en el fons tenia. Va ser llavors quan un petit somriure també va ser dibuixat màgicament i de manera inevitable sobre el meu rostre, quan vaig veure que avançava cada cop més ràpid, fins a arribar córrer fins a mi.
STAI LEGGENDO
Una noia diferent, i no en el sentit de sempre...
Storie d'amoreEn Jay, un noi organitzat i molt rutinari, surt a passejar de nit a la Dak, la seva gossa cada dia. Acostumat a que al seu petit poble mai hi trobi ningú, un dia queda sorprès de trobar una noia misteriosa, enmig de la nit. Des d'aquell dia, va veie...
