Una noia diferent, i no en el sentit de sempre...

Capítol 16: la millor dutxa de la meva vida

Narra l'Abigail

De cap puta manera podia arribar a casa avui, així. Estava massa cansada i volia evitar la situació. Vaig agrair molt el gest d'en Jay.

Sense deixar d'agafar-me la mà va obrir cuidadosament la porta de casa seva, i l'olor de canyella que sempre feia i la calidesa de la casa, van ser molt reconfortants després d'una estona al carrer de nit quan ja comença a fer fresca. En Jay em va oferir una tassa de xocolata desfeta ben calenta i em va preguntar si em volia dutxar. En dir-li que sí va pujar al pis superior i em va avisar quan ja estava preparat. Vaig agrair-li i vaig entrar a la dutxa. L'aigua rajava sobre el meu cap completament calenta, omplint el bany amb acabats de fusta d'aquella casa d'un fum blanc i espès, mentre l'aigua cremava la meva pell. Havia plorat bastant i estava esgotada, aquella dutxa em va sentar genial.

En sortir vaig agafar la tovallola blanca que havia deixat preparada per mi, i mentre m'eixugava i observava fixament el meu reflexe al mirall, vaig pensar que no tenia roba per posar-me. Mentre ja m'imaginava el moment d'haver de cridar en Jay embolicada amb la tovallola per demanar-li roba vaig veure sobre el videt una camisa de quadres de franela i un jersei gris, el seu jersei gris. De les dues peces vaig escollir el jersei gris, i en posar-me'l vaig notar aquella olor tant seva i la sensació suau del jersei sobre la meva pell nua que em va recordar a les vegades que m'havia abraçat amb aquella peça posada. No tenia pantalons, però ell era bastant més alt que jo, o sigui que el jersei em tapava mitjanament el cul i el fet de que fos ample va fer que no es notés tant que no duia sostenidors. Els cabells ja no estaven tan humits, així que vaig recollir la llarga cabellera en un monyo mal fet.

Vaig sortir del lavabo que havia quedat ple d'un vapor espès. En mirar-me les cames, mig cobertes per aquell jersei d'en Jay vaig pensar que les ties a les pelis quan es posen un jersei que els va gran es veuen molt mones i sexys; potser jo em veia igual. Encara que si he de ser sincera jo em veia extremadament ridícula amb aquella roba i sense pantalons. Em feia vergonya veure en Jay.

Ell era a la seva habitació, aquella on havíem passat tantes tardes. També l'havia enyorat. Em va dir que dormís jo allà i que ell dormiria al sofà, que havia posat llençols nous i m'havia deixat roba preparada per a l'endemà i que si necessitava res que l'avisés, i un munt més de frases similars a quan vas a casa la teva àvia. Realment m'estava posant nerviosa que em volgués cuidar tant. Em sentia molt estúpida i estava odiant que potser només ho estigués fent perquè sóc una noia i la societat ens diu que necessitem protecció. Però llavors vaig parar-me a pensar en què en aquest cas jo era la noia amb postura poc femenina i més aviat diferent, per així dir-ho, i que ell era un pobre noi pàlid, alt, prim, amb els cabells despentinats i un cor fràgil que deixava al descobert el noi dèbil que és. De manera que se'm va passar el pensament masclista d'abans, i vaig pensar que simplement ho feia perquè havia estat temps fora, i tot i no voler admetre-ho, jo estava canviada.

No sé la cara que devia estar fent tota l'estona que vaig estar pensant, però el Jay va cridar la meva aenció amb cara d'estranyat i em va preguntar si passava res. En sentir la seva veu vaig fer un gest d'estranyada també i vaig contestar amb un sí dubtós i de mirada baixa que potser va donar lloc a que ell pensés que hi havia alguna cosa més. Així que em va agafar pel cap acariciant-me els cabells i em va portar cap a ell abraçant-me molt fort. Durant la llarga abraçada vaig respirar profundament i sense poder-ho evitar vaig començar a plorar mentre intentava aguantar-me, de manera que vaig començar a tenir uns petits "espasmes" ridículs que segur que van fer que en Jay se n'adonés encara més.

Realment pensava que ara em preguntaria i no sabia què cony dir, ni jo mateixa sabia el motiu de les llàgrimes, però eren reals. M'estava imaginant l'escena que es muntaria i no em venia gens de gust viure-la. Però a l'hora me n'adonava que l'escena no arribava. 

En sentir-me plorar simplement em va abraçar més fort, i així vaig fer-ho jo. Vam separar-nos breument i em va fer un petó al front. Un petó tendre però que a la vegada em va fer sentir molt protegida i realment reconfortada. Després del petó em va tornar a agafar mentre em seguia abraçant i em deia en veu fluixa que tot estaria bé. Molt de peli l'escena encara que en el moment no ho pensés. És increíble com ha canviat la nostra relació des d'un príncipi, és increíble com el Jay ha aconseguit obrir-se tant, i com jo m'he anat desfent d'aquella imatge de dura després que ell aconseguís descobrir-me, cosa que ningú havia fet abans.