Petites connexions

Capítol 5

-Hola papi, perdó per fer tard, m'he entretingut amb els de la Uni.
No va haver-hi resposta, i mentre l'Aina deixava les coses a la seva habitació, estranyada va tornar a parlar:
-Papi? Hola?
Per la porta de la seva habitació van aparèixer el seu pare i l'Hugo, el pare d'una amiga seva de la Uni. -Ai, hola Hugo, que hi fas aquí?
-Res, he vingut a pendre un cafè amb ton pare- .Se'l notava nerviós.
El Lucas va anar a fer un petó a la seva filla i ella el va acceptar tot i que encara estava una mica trasbalsada.
-Bé, jo me'n vaig, escolta Aina, la Ruth ja ha anat cap a casa?
-No, s'ha quedat amb la Gina...
-D'acord bé, doncs res Lucas, fins una altre, adéu Aina.
L'Aina li va dedicar un somriure i seguidament, l'Hugo va marxar cap a la porta, acompanyat del Lucas. Uns segons després es va sentir la porta tancant-se en sec. L'Aina ja s'havia acomodat al seu llit, es disposava a posar-se els auriculars i inhibir-se de tot amb la musica, com solia fer, quan va sentir picar a la porta dos cops.
-Passa
El Lucas va seure al seu llit, al seu costat i li va acariciar els cabells, ella li feu un petó a la mà., sabia que volia dir-li el seu pare. Aquest, va agafar aire i amb un fil de veu feu:
-Demà...Demà seria l'aniversari de la mare.
Es va fer un silenci sepulcral a l'habitació durant uns instants que semblaren eterns.
-Ho sé-. Va fer ella secament.
-He pensat que podríem anar a mig matí al cementiri a portar-li flors, i després anar a dinar tots dos al nostre restaurant...que et sembla?
-D'acord. És el que fem sempre, no se'm ha oblidat. El Lucas va decidir deixar córrer el tema, va besar al front a l'Aina, s'aixecà i marxà de l'habitació, sense dir una paraula més. Va tancar la porta darrera seu. L'Aina es quedà uns minuts immòbil, en blanc, seguidament es posar els auriculars a les orelles, pujà el volum de la música, i s'estirà de costat al llit. Començà a sonar "A ritme de cançons" de Cybee. Una llàgrima amarga plena de dolor lliscà la seva galta. Una altra. Dos més. Esclatar en sanglots, i es fongué entre la música i el dolor.