Desgràcia

Capítol 2 - La Senyora Ningú

31 de maig de 2012

És el segon dia que estem de colònies a una casa que no recordo el nom. Hem vingut les dues classes de 5è a passar uns dies junts abans de les vacances d'estiu. A l'habitació vaig amb els meus suposats amics de classe: la Lubina, la Marta, la Júlia, la Sílvia, l'Òscar, el Marcel i altra gent que no vull mencionar perquè no són gaire importants. La traïdora de l'Abril ha decidit anar a l'altra habitació amb la Carla i les seves supremes. Les molt putes han dit que han portat llaminadures per menjar-se-les de nit. Però això no és el més fort de tot: el Tites, un noi una mica taradet de l'altra classe, ha dit que aquesta nit es faria una recontrarepaja. No tinc ni idea de què significa això ni vull saber-ho. Baixem a esmorzar al menjador comú i m'assec al costat de la Júlia, a la cantonada.

- He dormit molt malament. No he deixat de pensar en el que ha dit que faria el Tites. Algú sap què és això?

- Jo no en tinc ni idea -em contesta l'Òscar-.

- Nois -ens diu la Teresa, la professora de música-, recordeu que avui farem una activitat d'apicultura. Cada habitació anirà per separar amb un mestre apicultor a veure i tocar les abelles. No heu de tenir por, són inofensives.

- I què passa si li tenim por als insectes -diu la Clàudia-? Ens podem quedar a l'habitació?

- No heu de patir. Portareu un vestit i un casc per protegir-vos.

Acabem d'esmorzar i ens dirigim a la zona d'apicultura. Un senyor que no coneixem de res ens comença a ensenyar una mena d'aeroport per abelles que ha construit ell. Sembla una mica prepotent, però em cau bé. Després ens posem uns vestits blancs i ens endinsem al bosc fins a una zona plena d'eixams d'abelles.

- No tingueu por de tocar-les o agafar-les, no us picaran.

Després d'una estona de passar-ho malament, tot i que hi havia noies que ho passaven pitjor, tornem cap a la casa de colònies, ja que ja quasi és l'hora de dinar. Aquest cop m'assec al costat de la Lubina.

- Lubina, tu ens vas dir que tenies parella, veritat? -li pregunta la Marta-

- Sí, estic sortint amb el Senyor Ningú. Ell és l'únic que m'entén.

- Qui és aquest Senyor Ningú? El coneixem? -pregunto-

- No, és una forma de dir que no estic amb ningú però tinc parella.

- Doncs jo també vull.

Faig com que li robo la parella i li faig un petó. Decideixo canviar-li el gènere, ja que a mi no m'interessen els homes.

- Ara jo estic amb la Senyora Ningú. Vigila que el teu xicot no s'enamori de la meva i me la vulgui robar!

Acabem de sopar i sortim a jugar al camp. Veig que l'Abril està amb el meu MP3 escoltat alguna cançó mentre fa uns passos de ball bastant peculiars. M'apropo per veure què està escoltant.

- Abril! Què escoltes?

- Sweat del Snoop Dogg. M'encanta! Sento que estic en una banyera a punt d'ofegar-me escoltant aquesta cançó!

- Ah... Genial!

Em poso a córrer pel camp. Sento molta llibertat, tot i que encara no sé què significa aquesta paraula. La Clàudia vé darrere meu de pressa.

- Miquel! Els subnormals de l'altra classe volen espantar a la gent amagant-se darrere els arbres durant el joc de nit. Ho hem d'aturar!

- I jo què vols que faci?

- Li hem de dir a la Teresa. Ella sabrà què fer.

Anem cap a la casa per parlar amb la Teresa, però no hi és. Així que busquem a la Dolors, la nostra tutora, per comentar-li i veure què hi pot fer.

- Ara parlo amb ells per advertir-los que no poden espantar a la gent, que és perillós. Gràcies per avisar-me.

Me'n torno a anar per córrer pel camp abans no es faci fosc. Mentrestant ens criden per anar a dutxar-nos, però passo de que ningú em vegi despullat. Així que m'hi estaré tres dies sense dutxar-me. I el pitjor, porto dos dies sense cagar. Això sí que m'està matant per dintre. Després de sopar ens toca fer el joc de nit. Tot i que no tinc ganes decideixo donar una oportunitat.

- Heu de trobar vint pistes repartides per tot el bosc. El primer grup que les trobi té un positiu -ens diu la Dolors-.

- I, sobretot, res d'espantar-se entre vosaltres -acaba afegint la Teresa-. Endavant, ja podeu començar.

Ens separem en grups per anar buscant les pistes. Arriba un punt on em poso molt nerviós perquè està tot fosc i m'estresso. Davant meu veig un safareig del tot tenebrós, cosa que em fa que em cagui de por.

- Si us plau, que algú m'acompanyi a la casa. Necessito el ventolín, m'ofego...

- Va, vine, jo t'acompanyo -em diu la Sílvia-.

Anem caminant a poc a poc pel camp fins arribar a la casa. M'assec a un banc amb la Dolors mentre la Sílvia torna amb el grup. Pobreta, em sap molt de greu haver-li espatllat el joc de nit.

- Miquel, no has de patir per tenir por. Mira, hi ha una persona al grup que li feia vergonya dutxar-se sola i s'ha dutxat amb la Teresa. I no passa res. Has d'aprendre a demanar ajuda quan ho necessitis. D'acord?

- I això què hi té a veure amb espantar-se de nit amb un safareig tenebrós?

- Res, però t'ho volia comentar.

- La Carla va dir que han portat llaminadures per menjar-se-les de nit. T'ho comento així per sobre perquè no m'ho volia callar.

Ens estem una estona mirant les estrelles fins que acaben tornant tots els grups. Per desgràcia el meu grup no ha guanyat. Sento molt haver sigut un lastre per ells.

- Ja et trobes millor? -em diu la Lubina en apropar-se-

- Sí, ja estic més tranquil. Gràcies!

Pugem junts cap a l'habitació i ens estirem al llit. Em quedo una estona pensant en tot el que ha passat avui. Per primer cop tinc parella, tot i que imaginària. En veritat m'agradaria estar amb la Marta, però ella ha preferit al Marcel des del primer moment en que es van veure. Al cap de pocs minuts m'acabo dormint.