Desgràcia

Capítol 6 - La preinscripció de l'ESO

16 de maig de 2013

Com s'apropa el final de la primària hem de començar el procés per escollir el centre on farem l'ESO. En el meu cas tinc tres centres per escollir: IES Mediterrània, IES Josep Lluís Sert i IES Valèria Haliné. Aquest últim és el que he posat en primera opció. Concideix que la Lubina i el Trunyo, un altre noi de la meva classe, també l'han demanat com a primera opció. Al migdia per dinar arribo a casa i la mare em diu que té una notícia per donar-me.

- Digues, mare. He entrat al Valèria Haliné?

- No, estàs el segon en llista d'espera. Dues noies que es diuen Boom i Piojosa han passat per davant teu, segur que són més pobres que nosaltres... Has entrat al Mediterrània. Com a mínim aquí també ha entrat la Carla, així que no aniries sol.

- Llàstima, m'hagués fet il·lusió anar amb la Lubina a classe, però la Carla tampoc està malament.

- Encara som a temps de posar una reclamació per tal de poder entrar al Valèria Haliné. Pensa-t'ho i m'ho dius.

Després de dinar torno cap a classe i veig a la Lubina plorant. M'apropo.

- Lubina, què et passa? Et trobes bé?

- Miquel, no vull anar sola a classe, vull que vinguis amb mi.

- Però també hi és el Trunyo, no aniries sola.

- El Trunyo? Si és un zero a l'esquerra. Jo vull que vinguis tu.

Darrere s'apropa la Carla.

- Miquel, no reclamis, que jo també vull que vinguis amb mi a classe. Potser ha sigut cosa del destí que t'hagin rebutjat al Valèria Haliné. Potser la Lubina no et mereix i jo sí.

De sobte tothom vol anar amb mi a classe, em sento una persona poderosa. Comença la classe de música. Quan portàvem una estona de classe la Teresa es queda callada mirant a la Lubina, que no para de fotre crits plorant.

- Lubina, vols sortir de classe o et tranquilitzes?

- Vull que el Miquel posi una reclamació i vingui amb mi a l'institut!

- NO! -crida de sobte la Carla- Jo també vull el Miquel! Ell ha de fer el que consideri sense que ningú el presioni.

- A mi me la sua tot -dic en veu baixa-.

Marxo cap a casa i, com avui és dijous, em toca piscina. També, com no, vaig amb el Marc. Així com el veig li pregunto què hauria de fer amb el tema de la preinscripció.

- Jo aniré al Mediterrània. Si al final et quedes aniriem junts a classe també! No ens separariem mai.

Em sembla un motiu bastant de pes com per no reclamar. Però la piscina sempre m'ajuda a reflexionar i prendre decisions. Així que quan surto de l'aigua li comunico la decisió.

- Marc, crec que reclamaré. M'encantaria anar amb tu a classe perquè ets un bon amic, però la meva amiga Lubina és molt important per mi. I no vull deixar-la sola. Em sap molt de greu per la Carla que ella sí que haurà d'anar sola. Però potser el Joan va amb ella a classe i li fa companyia...

- Fas bé, els amics són la prioritat.

Torno caminant cap a casa i li dic a la mare la decisió que he pres. Demà anirà ella personalment a fer la reclamació, ja que està a l'atur i no té res a fer en absolut, a part de cuidar al meu germà.

17 de maig de 2013

Només entrar per la porta de l'escola venen de pressa cap a mi la Lubina i la Carla per saber què he fet.

- He reclamat. Hi ha una probabilitat molt alta de que vagi amb la Lubina a classe. Ho sento Carla...

La Lubina es torna a posar a plorar, aquest cop d'emoció, suposo. La Carla s'enfada una mica, però ho enten. Entrem cap a classe. Entra la Dolors, la tutora, per explicar-nos el final de curs.

- Bon dia nois i noies. Recordeu que en dues setmanes marxem de colònies a l'Hotel Or Blanc d'Espot. Només seran tres dies però farem moltes activitats. Procureu tenir els companys d'habitació abans del viatge per comunicar-m'ho.

Darrere meu el Dídac em toca l'esquena, així que em giro.

- Miquel, vols venir amb l'Alex, el Joan i jo a l'habitació?

- D'acord.

Un problema menys, ja no m'haig de preocupar amb qui vaig a l'habitació.

- També comentar-vos que farem un sopar de comiat on cadascú portarà menjar per compartir amb la resta de persones.

- Jo portaré salsa rosa russa -diu la Ceba-.

- Quin fàstig! -replica la Júlia-

- En aquest sopar fareu una última vegada la performance del Cantània. Ara us diré qui farà els papers principals de l'obra... -conclou la Dolors-

Espero que em toqui un paper protagonista, ja que m'encanta el teatre.

- ...Lubina i Miquel, fareu la cançó de sobre l'univers,...

- SÍ! SÓC LA MILLOR! -diu la Lubina extremadament orgullosa-

Jo em conformo amb somriure per mi mateix per haver aconseguit un paper a la meva cançó preferida.

- Per avui això és tot. Podeu fer el que volgueu. Tots excepte l'Álvaro, vine un moment, tu.

L'Álvaro s'apropa a la Dolors i aquesta li comença a xiuxiuejar quelcom. Com sóc molt xafarder poso l'orella.

- ...però has suspès la primària. Saps què vol dir això? Que ets subnormal i...

Quasi que no em sorprèn que aquesta persona suspengui. Un dia va venir a classe i va amenaçar a la Clàudia amb una navalla. Sincerament, tan de bo l'hagués apunyalat, s'ho mereix. Però clar, pobreta i tal. En el fons és molt bona persona, però no té gaire traça amb els estudis. Passen les hores i marxo cap a casa. En arribar em trobo al meu germà tocant els collons fent absolutament res al sofà. Pujo a l'habitació i m'estiro panxa enlaire a pensar en la vida. Realment un nen d'onze anys pot tenir problemes? No n'estic segur de la resposta. Ara mateix només penso en que arribin les colònies, s'acabi la primària i pugui començar una nova etapa a l'institut de la mà de la Lubina, no literalment, evidentment.