Desgràcia

Capítol 9 - La xinxeta, la taula voladora i el taller de música

18 de desembre de 2013

Els dimecres a última hora ens toca classe de català amb la senyora Gordú. Avui, vés a saber per què, he escoltat a la Clara i la Verònica conspirant, així que he decidit apropar-m'hi per saber què tramen.

- Hola Clara, de què parleu?

- He decidit que li posaré una xinxeta a la cadira de la senyora Gordú per veure si el seu enorme cul greixós se l'empassa.

- I a tu Vero et sembla correcte això?

- Sí, ha sigut idea meva.

- Perfecte, doncs a veure què passa.

La Clara s'afanya a posar la xinxeta a la cadira negra del professor. Uns segons més tard entra la senyora Gordú.

- Bona tarda nois i noies. Clara, fes el favor de seure al teu lloc.

- Sí, senyora Gordú, ho sento.

S'asseu a la cadira i no ocorre res. La Clara i la Vero es peten de riure.

- Es pot saber de què rieu? Voleu que us faci fora de classe?

- No, no passa res -diu la Clara mig plorant de riure-. Ja callem.

Em pregunto on deu haver anat a parar la xinxeta. Se l'haurà empassat el seu enorme cul? L'haurà tret abans de seure? Mai ho sabrem.

19 de desembre de 2013

Com cada dijous tenim hora de tutoria amb el senyor Campoy. Avui sembla que ve una mica més alterat que de costum.

- No creus que fa cara d'enfadat avui? -em pregunta la Lubina-

- Això sembla -li responc-.

- Aaron, Hamza, Julian, em teniu els tres fins als collons. No puc amb vosaltres. De debò que si pogués us expulsava de l'institut.

- I això per què? -pregunta l'Aaron-

Acte seguit el senyor Campoy va directe cap a ell i l'empeny contra la paret amb la taula.

- NO EM TORNIS A DIRIGIR LA PARAULA MAI MÉS! -li crida el senyor Campoy-

S'escolta al Hamza riure des de la taula del costat. El senyor Campoy agafa les claus i se les llença al cap.

- QUE SIGUI L'ÚLTIMA VEGADA QUE T'ESCOLTO RIURE, MORO DEL DIMONI! -acaba de rematar-

Tothom queda en silenci, probablement estàvem tots morts de por. Veig com el senyor Campoy torna a la taula i comença a repartir uns sobres de colors.

- Aquí teniu les notes del primer trimestre, les definitives.

Es para al meu costat.

- Miquel, veig que has millorat respecte les notes provisionals del novembre. Segueix així. I tu, Lubina, també vas molt bé. Sou els dos molt bons estudiants, no perdeu el ritme.

- Gràcies, senyor Campoy. M'esforço molt per mantenir les bones notes -li respon la Lubina-.

- Sí, jo també estudio molt -contesto per no quedar enrere-.

- Recordeu que demà teniu activitats amb els de batxillerat. Si no recordeu quin taller feu m'ho podeu preguntar -diu el senyor Campoy a tota la classe-.

- Nosaltres fem el taller de música, no? -em pregunta la Lubina- Em sona que anem amb la Martina, la Berta i la Clara.

- Sí, a veure com va el taller demà...

20 de desembre de 2013

Ha arribat el moment del taller de Nadal de l'institut. Ens hem apuntat al taller de música, ja que la resta d'activitats que proposaven no ens semblaven gaire entretingudes. Arribo a l'institut i em trobo a la Martina.

- Hola Martina! Preparada pel taller de música?

- Bon dia Miquel. Sí, tan de bo em deixin escollir instrument... M'agradaria aprendre a tocar la bateria.

Arriba la Lubina.

- Hola Miquel, hola Martina. M'acaba de dir la Berta que es troba malament i no podrà venir al taller...

- Pobreta! -diu la Martina de la forma més falsa possible- Tenia moltes ganes de venir a tocar instruments... No passa res, ja li enviarem un christmas quan sortim.

Anem directes a l'aula B06 on ens esperen els alumnes de batxillerat. Com no sé quin instrument escollir acabo decidint-me per la guitarra elèctrica, ja que sempre he tingut ganes d'aprendre a tocar-la.

- Benvolguts alumnes: gràcies per haver escollit el nostre taller de música. Avui aprendreu a tocar una cançó molt famosa. Sabeu aquella que diu lo lo lolo lolo-lo? No? Doncs avui la coneixereu. Que cadascú es posi amb l'instrument que ha escollit.

Vaig directe cap al noi que ensenya a tocar la guitarra elèctrica. Per sort la Clara, una amiga, també ha escollit el mateix instrument que jo

- Hola, maco. Com et dius?

- Miquel, i ella és la Clara.

- Hola, jo sóc la Clara.

- Molt bé. Benvinguts. Tu, Miquel, no? Agafa la guitarra. Has de tocar aquestes notes.

M'ensenya com tocar la cançó aquesta que han dit, que només sóc set notes, però a mi em costa molt.

- A veure, subnormal -em diu el de batxillerat que no recordo ni el nom-, tan difícil és tocar set putes notes? Mira a la teva amiga de la bateria, ho peta.

Em giro i veig a la Martina tocant la bateria com una boja. Sembla que se li dóna bé donar cops als timbals i als plats. En veritat fa una mica de por perquè sembla que estigui posseïda.

- Ho sento... És que a mi no se'm dóna bé la música... Només sé tocar la flauta i poc més... -li dic mig plorant- Si la Clara està d'acord pot tocar ella a la funció.

- Sí, quasi que millor que la nena aquesta toqui per tu. Clara, tu sí que vals, és el primer cop que toques la guitarra elèctrica?

- No, el meu germà en té una casa i a vegades la toco jo també. Ja toco jo quan li toqui al Miquel, no passa res.

Em retiro i m'assec al darrere de la classe. Miro com la resta dels meus amics toquen els instruments que han escollit. La veritat que ho fan bastant bé i no els vull molestar. En acabar el taller marxo cap a casa acompanyat de la Martina i la Clara. En arribar a l'escola del germà de la primera aquesta es posa a cridar-lo.

- MARTÍ! VINE, MARTÍ! SÓC LA MARTINA!

Si el meu germà vingués a la meva escola a cridar-me jo també em faria el sord. M'acomiado d'elles i continuo cap a casa. Per fi ha acabat el primer trimestre i tinc vacances!