Desgràcia

Capítol 8 - Sopar de comiat, assignació i primer dia al Haliné

21 de juny de 2013

Per fi ha arribat el dia: s'ha acabat la primària. Avui celebrem el nostre comiat amb un sopar de germanor al menjador escolar. Però, abans de sopar, farem una performance als nostres pares amb l'obra de teatre "Ha passat un àngel" del Cantània. En arribar al gimnàs de l'escola ens posem a preparar-ho tot per tal que surti perfecte la funció. Quan ens toca a la Lubina i a mi ens emocionem molt. Ha arribat el moment.

- MERCURI! Sense que ningú l'aturi, un Mercuri accelerat, es rosteix a banda i banda, com un bon pollastre a l'ast!

Fem tota la cançó amb molta energia, tanta que els pares no deixen d'aplaudir. Aquest moment em recorda a fa dos mesos quan vaig guanyar al Marcel al concurs de Jocs Florals. Després de presentar-m'ho quatre vegades vaig assolir el segon premi. Sí, ho reconec, sóc el millor. En acabar l'última cançó anem cap al menjador per sopar. M'assec a prop de la Ceba, la Júlia, la Lubina i altre gent que no pinta res a la història. La Ceba ha portat un plat típic del seu país, Rússia: uns bunyols de carn d'origen desconegut amb una salsa de color rosa que fa molta mala pinta.

- Ceba, això fa molt de fàstic -diu la Júlia-.

- Doncs no ho mengis -li contesta ofesa-.

A la Ceba tothom li fa bullying. Pobreta, en veritat és una incompresa. Quan va arribar a Castelldefels, fa vora cinc anys, es passava la classe mossegant a la gent perquè ningú l'entenia. Ningú la vol com amiga perquè es passa la vida fent putades als demés. Normal que no la vulgui ningú. En acabar el sopar marxem cap a casa. Per sort el menjar que ha fet la meva mare s'ha acabat. M'hagués sentit molt malament que hagués sobrat, no vull que pensi que cuina malament. L'únic que no sap cuinar ma mare són les llenties, la resta tot perfecte.

12 de setembre de 2013

He quedat amb la Lubina per anar a veure les llistes de les classes de l'ESO. Ens van dir que els tutors de la primària vàren tenir una reunió amb els de secundària per explicar el cas particular de cada alumne. Espero que, després de tot l'enrenou de la reclamació i haver entrat finalment al Valèria Haliné, l'esforç hagi valgut la pena.

- Bon dia Lubina, preparada per veure si anem junts a classe?

- Calla, que no he dormit en tota la nit dels nervis. Espero que anem junts tu i jo, perquè el Trunyo em dóna exactament igual on vagi. Entrem per la porta del nostre nou institut i mirem les llistes.

- SÍ! ANEM JUNTS! -li dic emocionat-

- UE! UE! UE!

- I mira, el Trunyo, el Llangardaix, l'Ivan i el Tites van a la nostra classe. En canvi, l'Helena i la Brusca van a l'altra.

- Qui és l'Helena aquesta? Jo no la conec de res.

- La Toyota.

- Ah, sí. I qui és el nostre professor?

- Un tal senyor Campoy. Ja el coneixerem demà. Va, marxem a descansar.

13 de setembre de 2013

Estic molt nerviós. Avui començo l'ESO. Avui coneixeré els meus companys que estaran al meu costat durant els propers quatre anys. M'espero a la porta per entrar acompanyat de la Lubina. Entrem en una aula anomenada B04 i ens seiem al darrere de tot. Al nostre costat dret i ha un noi i una noia que semblen amics, mentre la que tenen darrere asseguda els molesta. A l'esquerra hi ha tres xonis que fan por. Una d'elles està asseguda al costat de la paret amb el seient del costat buit. Quan arriba l'Ivan se l'asseu al costat i llença una mirada de fàstic cara les seves amigues. Entra un senyor molt calb, deu ser el tutor.

- Bon dia alumnes. Jo sóc el senyor Campoy i seré el vostre tutor aquest any.

Es treu les claus de la butxaca i se les llença al cap d'un alumne marroquí.

- CALLA! QUE ESTIC PARLANT! Com et dius, maco?

- Hamza.

- DONCS CALLA O ET DEPORTO!

Quina por! Espero portar-me bé amb aquest senyor, no vull que em mati.

- Escolteu que us diré els noms dels vostres professors: de biologia teniu la senyora Catanyol, de català la senyora Gordú, de castellà la Bowser, de tecnologia el Chus, d'educació física la lesbiana de la Sussy, de socials la Tere,... Ah, és clar, i jo de música. Alguna pregunta?

Un noi aixeca la mà.

- Sí, digues.

- Per què li diuen Bowser a la de castellà?

- Ja ho descobriràs tu mateix. Podeu marxar cap a casa.

De sobte una noia s'aixeca.

- Jo vull dir que no tinc res a veure amb el Granier.

- I això a què vé?

- Res, volia comentar-ho. Em dic Lupe Fuentes.

- A ningú li interessa quines empreses té la teva família. Fes el favor de callar. Ens veiem dilluns.

Sortim de classe i anem, juntament amb la Lubina, a buscar a l'Helena i la Brusca.

- Com ha anat la presentació? Qui és el vostre tutor? -pregunta la Lubina a l'Helena-

- Doncs no recordo el seu nom. De fet, no recordo ni la seva aparença. Però m'ha caigut bé. I vosaltres, com us ha anat?

- El nostre tutor sembla una mica especial, però bé -contesto-.

Marxo cap a casa. En arribar m'estiro al llit per gaudir de les últimes hores abans de començar la vida estudiantil de debò. Haig de fer amics com sigui. I, sobretot, no poden saber que hi ha una petita possibilitat que m'agraden els homes. Intento calmar-me i pensar en tots els moments que viuré durant aquests quatre anys. Espero no perdre el contacte amb els amics de la primària, ja que hem quedat cada divendres al sortir de classe a la porta de l'escola per veure'ns. Espero que pugui créixer com a persona i adaptar-me a l'adolescència. Espero que tot vagi bé. Espero poder ser feliç després d'una etapa nefasta de la meva vida. Finalment m'adormo esperant que sigui dilluns per tornar a classe.