Desgràcia

Capítol 11 - Apaga la cigarreta, agafa la bicicleta

20 de març de 2015

Degut a un esdeveniment de caire científic molt important, avui s'han suspès les classes normals. Avui veurem un eclipsi solar parcial des del pati de l'escola. La senyora Elisenda ens ha portat uns vidres especials per tal de no quedar-nos sense vista. Mentre arribava l'hora indicada ens ha presentat un projecte de tutoria.

- Atenció: per grups haureu de buscar un eslògan per tal que la gent deixi de fumar. Després votarem el millor de tots i el grup guanyador farà un dibuix que presentarem al Concurs d'Exfumadors de Castelldefels 2015. El premi són uns xiclets de nicotina pels pares fumadors. Sí, la veritat que vosaltres no guanyeu res, només l'orgull de guanyar.

Ens posen en grup la Clara, la Berta, la Lubina, la Martina, la Tamara i jo. Comencen a proposar frases de merda, fins que a mi se'm passa pel cap una frase boníssima.

- Què us sembla: APAGA LA CIGARRETA, AGAFA LA BICICLETA?

- Brutal, segur que guanyem -diu la Clara-.

- Com es nota que ets el líder del grup -comenta la Berta-.

En proposar la frase davant de tota la classe, rarament, és escollida la guanyadora.

- Felicitats al grup del Miquel i la resta de la gent aquesta -diu la senyora Elisenda-.

- La resta de la gent aquesta? Què es pensa que som? -diu la Martina enfadada-

- Ara us toca fer un dibuix representant la frase que heu escollit.

- EL FAIG JO! EL FAIG JO! -crida la Tamara eufòrica-

Ningú posava en dubte que el faria ella, ja que no ha aportat cap frase. Com a mínim que faci quelcom dibuixant. Al cap de deu minuts ens presenta a una noia en bicicleta, a la qual li falta una cama, trepitjant una cigarreta.

- Tamara, no porta casc -li comento-.

S'enfada i li dibuixa un casc de males maneres. Al final el dibuix ha quedat bé i tot. Sense una cama, però bé. La senyora Elisenda agafa el dibuix i el penja a la paret davant de tota la classe. Ara cada vegada que aixequi la vista veuré aquest horror. Arriba l'hora de l'eclipsi i sortim al pati amb els vidres especials que ens ha donat la senyora Elisenda. Després de contemplar-lo una bon estona tornem cap a classe per recollir i marxar cap a casa.

23 d'abril de 2015

La senyora Montserrat, la psicòloga del centre, ens ha preparat una activitat amb una escriptora molt famosa de Gavà: L'Olga Màgia Borràs. Anem a la sala d'actes per escoltar el que ens explicarà.

- Avui vinc a parlar del meu llibre "Com invertir en cryptomonedes". Aquí us dono consells sobre com invertir en les millors cryptomonedes del mercat. Si algú té algun dubte pot consultar-me o comprar el meu altre llibre "Com sortir de la pobresa extrema després de ser estafada amb les cryptomonedes". Per cert, aquesta tarda seré a Gavà per signar el meu llibre en persona.

- I jo faré campanya pel meu partit, Ciutadans -afegeix la senyora Montserrat-.

En acabar l'acte els hi proposo a la Berta i la Clara d'anar a Gavà per tenir el llibre signat.

- Em sembla bé -diu la Clara-.

- A mi també -afegeix la Berta-.

- Decidit, agafarem el bus a les 16:25, així em dóna temps a arribar a piscina.

Quan arriba l'hora agafem el bus i anem cap a Gavà. En arribar a la zona dels llibres hi trobem a l'Olga i la senyora Montserrat. Decidim comprar-li una rosa a l'escriptora del moment.

- Això és per tu -li dic a l'Olga mentre li entrego la rosa-.

- NO POT SER! Sou els millors! -diu molt contenta mentre ens abraça-

- Teniu un punt positiu -comenta la senyora Montserrat, trista perquè es pensava que la rosa erqa per a ella-.

Abans de marxar trobo una parada de merxandatge independentista, així que decideixo comprar quatre coses pels meus pares. De tornada cap al bus la Clara li estampa una enganxina a un pobre gat pel carrer, pobret! Després de sortir de piscina vaig cap a casa amb els regals, però sembla que no ho hauria d'haver fet.

- Hola! Us he comprat dues samarretes, pins i altres coses que he trobat.

- I això per què? -pregunta mon pare-

- Perquè he volgut fer-vos un regal.

- Tot això que has comprat no serveix per res. Has fet d'or als de la botiga aquesta. Ho llençarem tot a la brossa. Ets subnormal -acaba de rematar ma mare-.

Marxo plorant cap a l'habitació i em tanco dins. De debò que no entenc per què aquesta gent m'odïa tant. De debò que intento portar-me bé amb ells però no es pot. Sento que tinc la culpa de tot. Al cap d'una estona entra ma mare a l'habitació.

- Per què plores?

- Us he comprat un regal i heu dit que el llençarieu a la brossa.

- I plores només per això?

Marxa. De debò que a vegades és millor no fer res i passar de tot. Sincerament la meva vida és un desastre. No tinc amics, només unes poques amigues que m'abandonen sempre que poden. La meva família em recorda constantment que no em volen. No tinc parella ni se l'espera. I per rematar-ho crec que sóc homosexual quan he intentat de totes les maneres no ser-ho. Em faig fàstig a mi mateix. Tan de bo poder matar-me ara mateix sense patir.

13 de maig de 2015

La tarada de la Tamara ens ha llençat a la brossa un dibuix preciós de la Peppa Pig transexual. Qui es pensa que és? Es creu la reina de la classe.

- Hem de parlar malament d'ella i així l'any vinent la separen de classe -proposa la Clara-.

- Tota la raó, hem d'enfonsar-la com fa ella cada dia amb nosaltres -afegeixo-.

- Sí, no pot ser que cada dia l'acompanyem fins a casa només per escoltar com es queixa de nosaltres.

- Doncs si tan malament la tractem i no ens vol a la seva vida que no es preocupi que l'enviem a la merda en un tres i no res.