Sempre seràs tu

Capítol 4 (I)

CAPÍTOL 4

Narra en Kyle

Ja fa unes quantes setmanes que li vaig dir el que pensava a l'Andy. Des d'aquell dia ja no m'havia tornat a parlar si no era de vital importància.

Havia decidit anar a les proves de l'equip i m'havien agafat. Estava content, a més, la senyora Wars (la qual vol que digui Emma) em va regalar un mòbil perquè pogués parlar amb els meus amics de l'institut. Això no va fer gaire gràcia a l'Andy, però m'importava ben poc el que ella pensés.

M'havia fet molt amic d'en Ben, cosa que a l'Andy tampoc li agradava gens. Al principi em sentia malament per això, però com que ella tampoc em donava la oportunitat de parlar-li, doncs la cosa es quedaria així.

Aquesta tarda he quedat amb en Ben per anar a una mena de centre comercial que tenen aquí a prop perquè ell s'ha de comprar un vestit de festa per la boda de la seva germana o alguna cosa així. Quan m'ho va explicar ahir no el vaig entendre gaire.

-No sé, aniria millor un color blau marí o millor negre nit, tu què en penses?

En Ben em parla, però jo no l'escolto, estic més pendent mirant si veig algú conegut que si vol el vestit de vés a saber quin color.

-No m'escoltes, Kyle! -es queixa ell, finalment.

-Perdó, tinc el cap en un altre lloc.

-A qui busques?

Somric, intentant guanyar temps per sortir d'aquesta situació ràpid.

-Algun lloc on anar a beure alguna cosa. M'estic morint de set.

Ell riu i em dóna un cop a l'espatlla que em deixa mig tort. Aquest noi té una força que ni ell mateix sap.

S'acaba quedant el vestit blau marí, el paguem i sortim de la botiga. Ens apropem a un bar de sucs que hi ha a la vora i, allà, assegudes en una taula hi ha la Sophie i l'Andy.

En Ben no s'ho pensa dues vegades i va a saludar-les corrents. Jo vaig darrere seu, més lent.

-Hola -saludo, en general.

L'Andy em fa una mirada ràpida i segueix parlant amb en Ben, mentre que la Sophie intenta començar un tema amb mi. Quina amiga més pesada té l'Andy, no la suporto.

-Així que a l'equip de hockey...

Assenteixo.

-Doncs si has de passar més temps al gimnàs...

No havia entès què havia volgut dir amb aquesta frase, però qui l'entén? Jo només somric i assenteixo com a resposta.

-No sé a quina hora marxaré, haig d'esperar a la meva mare... -li contesta l'Andy a en Ben.

Una mentida com una casa. Que no sap que ens ve a buscar la mateixa dona? De vegades no entenc a les noies, són cossos inexplorats.

-Per què no veniu amb nosaltres?

Calla, hòstia. Per què ha dit això en Ben?

-No -diem l'Andy i jo a la vegada.

La Sophie fa un riure escandalós i diu:

-Em sembla molt bé, Ben -i s'aixeca i m'agafa el braç-. Apa, anem.

L'Andy esbufega de ràbia i jo faig cara de cabreig.

En Ben em desenganxa a la Sophie del meu braç i jo agafo el mòbil, fent veure que faig alguna cosa important.

Al cap d'una estona, noto que en Ben m'agafa dels braços i em comença a empunyar cap a una porta i m'hi tanca.

-Kyle? -pregunta la veu de l'Andy.

Jo encenc la llanterna del mòbil i l'assenyalo.

-Treu-me això de la cara! -em diu de mala manera.

-No sortireu d'aquí fins que no feu les paus -sento que diu en Ben.

-Hòstia puta, Ben. Treu-nos d'aquí ara mateix! -diu de mala llet l'Andy.

Jo ric per sota el nas i ella se n'adona.

-Et fa gràcia? Què, també ha sigut cosa teva?

Està que s'estira dels cabells. Quina noia més agressiva, no sé com algú la pot suportar gaire estona.

Estem una estona en silenci fins que la veu fluixa i dolguda de l'Andy em diu:

-Sento haver-te parlat així...

-Quan? Ara o aquell dia? -li dic, mantenint la calma.

-Les dues. Però es que l'altra vegada...

La il·lumino amb la llanterna i acabo la seva frase:

-Jo tenia raó.

Ella assenteix lentament i s'acosta a mi. Jo l'abraço i li dic:

-No passa res. Et perdono.

L'Andy aixeca el cap i clava els seus ulls en els meus. Té uns ulls bonics, no ho puc negar.

-Gràcies.

I se li dibuixa un somriure sincer a la cara.

**********

Com a foto de portada hi ha en Jack.