Sempre seràs tu

Epíleg

EPÍLEG: 10 anys després

Narra en Kyle

Acabo d'aparcar el meu Toyota Auris de color blau a l'entrada de la gran casa. Segueixo assegut al lloc del pilot amb la mirada perduda dins del paquet embolicat amb un paper color carbassa que hi ha al seient del copilot. M'ha costat molt trobar aquest regal.

Penso en el temps que fa que no entro aquí i se'm posa la pell de gallina. Miro fixament a la porta i recordo tots els petits i grans moments que hi vaig passar.

Decideixo sortir del cotxe amb pas segur. Em miro al reflex de cotxe i em passo la mà pels cabells. Per últim, somric donant-me ànims.

M'apropo a la porta, inspiro profundament i toco al timbre. Sento veus que provenen de dins i uns passos que s'acosten ràpidament a la porta mentre qui camina renega.

La porta s'obre de bat a bat i em trobo cara a cara amb un rostre molt familiar, potser té unes quantes arrugues més de les que tenia quan jo vaig marxar i uns quants cabells blancs de més, però segueix amb aquella expressió de mare dolça i bondadosa.

-Kyle... –diu ella, amb un fil de veu que a penes li surt de la boca.

-Hola, senyora Wars.

Ella fa un somriure d'orella a orella, em mira de dalt a baix i em fa una abraçada plena de records, tristeses, alegries i moltes altres coses que ara encara no sé del tot.

Em deixa anar a poc a poc, se'm queda mirant i li dic:

-Que hi ha l'Andy?

M'acaricia suaument la mà buida, ja que a l'altre hi porto el paquet, i assenteix lentament.

Se'n va per on ha vingut, ajustant una mica la porta. Sento que camina fins al menjador i diu:

-Andy, tens visita.

-Jo?

Aquella veu em torna a omplir el cor d'alegria, esperança, amor.

Les seves passes cada vegada se senten més a prop de la porta, i jo cada vegada estic més nerviós. Noto com les mans em comencen a suar i que el meu cor palpita més i més ràpid.

El moment en el que la porta s'està obrint se'm fa etern, fins que llavors veig aquells ulls color mel que tant he trobat a faltar i els seus cabells castanys recollits en una cua mal feta.

Quan em veu, la seva cara és un poema. Intenta dir-me alguna cosa, qualsevol, però no li surt res. Ella comença a assimilar la situació i veig que els ulls se li comencen a omplir de llàgrimes mentre diu:

-Has tornat.

-Et vaig dir que tornaria –contesto.

Una llàgrima li regalima galta avall i jo li eixugo amb compte. Li dirigeixo un somriure i ella em diu:

-Com sabies que estaria aquí?

-M'ho vas dit tu –li responc mentre somric al recordar aquell moment-. Em vas dir que m'esperaries.

Un sanglot surt de la seva boca.

Li poso el paquet damunt de la mà i ella, encara que segueix plorant, em mira interrogativament. Jo només somric.

L'Andy comença a obrir el paquet amb compte, tirant els trossos de paper al terra. Quan el té entre les mans, apuja la mirada cap a mi.

-És una primera edició de Romeu i Julieta...

-Sí.

-Per què?

-Perquè va ser l'únic llibre que et vaig veure llegir.

Les seves cames tremolen com dues fulles. Li agafo la mà que té lliure i la subjecto. Però ella es va acostant a mi fins que em fa un llarg petó als llavis. Un d'aquells que portava anys esperant tornant a sentir, amb aquell tacte dels seus llavis fins, amb la seva olor que tant m'agrada.

Ens separem, com si aquell petó hagués durat anys, i em somriu, ensenyant-me les seves dents blanques.

M'agafa de la mà i em fa entrar a casa, caminem fins al menjador, on veig que hi ha l'Emma recollint uns dibuixos fets a la perfecció. Ella ens somriu i es queda quieta davant de la seva filla, esperant que parli.

-Mama...

-En Kyle es quedarà un temps? –la interromp.

-Indefinidament –contesta l'Andy, girant-se cap a mi.

Ens quedem mirant-nos fixament i ens tornem a ajuntar en un llarg petó. Sé que els dos pensem que aquest temps s'ha fet llarg, però tornar-la a tenir entre els meus braços és la millor cosa que m'ha passat mai. No la penso tornar a deixar anar mai més. Ja he esperat prou.

**********************

Doncs fins aquí arriba aquesta gran història. Espero que us hagi agradat i que us hagi fet sentir com si visquéssiu una història d'amor.

No ho acostumo a fer, ni era la intenció fer-ho aquesta vegada, però he començat a escriure uns extres per no deixar-vos amb les ganes de saber més coses sobre el futur d'aquesta parella i els seus amics, així que pròximament penjaré aquí mateix els extres.

Gràcies per estar sempre aquí, sense vosaltres no hagués sigut possible!

De portada els nostres dos enamorats.