Sempre seràs tu

Capítol 7 (II)

CAPÍTOL 7

Narra l'Andy

Visca, és divendres! A més, és l'últim divendres del mes de gener.

En Kyle a marxat fa una estona, i jo he quedat amb l'Owen d'aquí deu minuts. M'arreglo ràpid i surto a esperar-lo a la porta.

Em fa pujar al darrere de la seva moto perquè la meva està al taller i anem on sempre. Ens asseiem a l'herba i ell em mira. No fa res més, només observa cada moviment que faig.

-Què et passa?

Somriu.

M'assec recta damunt de l'herba i el miro, curiosa. Ell no em treu els ulls de sobre, a més, cada vegada s'apropa més a mi. Arriba un moment en que estem a tocar l'un de l'altre.

Ell m'agafa suaument de la part dreta de la cara i m'apropa cap a ell fins que ens unim en un dolç petó. Suau i llarg.

Quan es separem ell té un somriure diferent, com si hagués fet alguna cosa que feia molt de temps que desitjava fer.

-Vols sortir amb mi? -em pregunta, agafant-me un floc de cabells i posant-me'l al darrere de l'orella.

-Sí -li responc, semblant molt segura.

Jo no sé ben bé si vull, però per provar no perdo res. A més, fent això també el faig feliç a ell.

Passem la resta de la tarda allà, entre petons i paraules. Llavors em porta a casa. Aquesta vegada m'acompanya fins a la porta. Se'm queda mirant als ulls i em fa un petó d'acomiadament.

Entro a casa i el primer que em trobo és la mirada de superioritat d'en Kyle.

-Sabia que acabaríeu sortint -diu ell amb un aire suficiència.

Li envio la mirada més assassina que surt de mi ara mateix i li contesto:

-Tens vermell als llavis.

I marxo cap a dalt.

Quan he pronunciat aquestes últimes paraules he notat com si algú em donés un cop de puny a l'estómac. Se'm deu haver remogut la panxa pel dinar.

Agafo el mòbil i començo a parlar amb la Sophie.

Andy: Soph! Tinc nòvio oficial xD

Sophie: Ja sabia jo que acabaríeu sortint...

Andy: A sí? Ho sabies?

Sophie: Oi tant, tu i en Kyle sou l'un per l'altre!

Andy: Soph... no és en Kyle. No m'agrada en Kyle!

Sophie: A no? I qui és llavors?

Andy: És l'Owen.

Sophie: Ah... Amb ell també fas bona parella.

Andy: Sí, ara intenta arreglar-ho.

Deixo el mòbil a la tauleta i començo a pensar en el que acaba de passar. Per què tothom creu que m'agrada en Kyle? Això és una bogeria. És fica a la meva vida, té nòvia, la qual em cau malament, és els ulls del meu germà petit, sap patinar, juga molt bé a hockey, és simpàtic amb tothom... per què m'hauria d'agradar algú així? Sisplau, com està la gent avui en dia. Es creuen que a la que vius amb un noi ja t'ha d'agradar i tot! Que estem al segle vint-i-u, penya, desperteu-vos d'una vegada.

****************

Com a portada l'Owen i l'Andy.