Sempre seràs tu

EXTRA Nadal

EXTRA NADAL

Narra l'Andy

Ja he sortit de comptes i semblo una bola de greix que camina, encara que en Kyle em segueix dient que sóc molt bonica. Com em cuida perquè no se'm creuin els cables per culpa de les hormones...

-Andy... Estàs segura de que hi vols anar? –em pregunta en Kyle per desena vegada aquell vespre.

-Sí, vull seguir fent vida normal.

Bé, farà unes dues setmanes van convidar en Kyle a un sopar d'empresa la revetlla de Nadal i jo el vaig obligar a que acceptés anar-hi, però ell em va posar la condició d'anar-hi amb ell. Avui ell està molt nerviós perquè diu que no sap si la nena vindrà i que està preocupat i moltes tonteries més...

Durant el sopar, notava com la nena només feia que donar-me puntades de peu, però jo intentava dissimular i passar-m'ho bé. No volia preocupar en Kyle per un estupidesa.

-Bona nit amor meu –em diu en Kyle, qui està estirat amb meu costat al llit.

-Que descansis –li dic, donant-li un petó als llavis.

Giro el cap i veig que el rellotge marca la una de la matinada. Ja és Nadal.

Començo a notar les meves cames mullades. Espero no haver-me fet pipí a sobre, odio l'olor que deixa, però aquest líquid només fa que baixar, i cada vegada n'hi ha més. No puc evitar somriure quan m'adono del que és.

-Kyle... –intento despertar-lo-. Hauríem d'anar cap a l'hospital...

-A l'hospital? –pregunta ell, mig adormit.

-La nena ve de camí.

-La nena ve de camí, clar... –diu, però segueix sense moure's.

-Kyle, he trencat aigües! –li dic, exasperada.

Ell aixeca el cap i veig que es va ficar al llit només amb els pantalons del pijama. Comença a inspeccionar tota l'habitació, sense saber ben bé què fer, fins que s'aixeca com un boig i es posar a parlotejar i a vestir-se amb un xandall que troba per allà tirat.

L'agafo tendrament de les espatlles i li dic:

-Calma't. Tu només condueix fins a l'hospital.

Ell assenteix, intentant tranquil·litzar-se, m'agafa la mà i comença a respirar més a poc a poc. Sembla que sigui ell el que hagi de treure un nadó de dintre seu.

Arribem a l'hospital i una infermera em porta directament a la sala de parts, fent quedar en Kyle sol a la sala d'espera.

-Truca als altres!

És la única cosa que li he pogut dir abans de que se me'n portessin. No vull que estigui sol tanta estona.

Narra en Kyle

En Ben i la Sophie ja estan de camí a l'hospital i jo estic molt nerviós, l'Andy ja porta una hora dins de la sala.

Al cap d'una mitja hora, surt una infermera de dins de la sala, amb un somriure d'orella a orella i crida el meu nom. Jo m'aixeco com una exhalació i ella em diu:

-Una nena preciosa, nascuda el 25 de desembre a dos quarts de quatre de la matinada. Felicitats, senyor Anderson, ja pot passar a veure-les.

Entro amb cura dins d'una habitació i veig a l'Andy amb una cosa petita als braços. Ella li està dient coses i només fa que somriure. Fa cara de cansada, però té un somriure radiant.

Aixeca el cap i em veu.

-Bon Nadal –em diu.

M'acosto cap a elles i acaricio a la nena que té en braços l'Andy. És la meva filla.

-És preciosa –diu l'Andy, amb llàgrimes als ulls.

-És el millor regal de Nadal que he tingut mai –li dic, donant-li un petó als llavis a l'Andy.

Ella m'apropa a la nena perquè l'agafa i jo li trec dels braços a poc a poc, com si es pogués trencar en qualsevol moment.

Era perfecta. Noto com em couen els ulls i no puc resistir les llàgrimes.

-Quin nom li posarem? –li demano a l'Andy.

Ella somriu i em contesta:

-Dasha.

-Dasha!?

-Sí. Si no fos per ella... moltes coses no haguessin passat.

Somric com l'Andy en recordar tot el que va arribar a fer la Dasha per nosaltres i dic:

-Benvinguda al món, Dasha Anderson.