CAPÍTOL 2
Narra en Kyle
Són les set del matí. A San Francisco ja se sentia molt de soroll a aquesta hora, però en aquesta petita ciutat tot està molt silenciós.
Sento veus que provenen del pis de baix de la casa.
Crec que aquesta família no està malament, però no sé què els hi devé passar amb el pare de la família... I no penso preguntar-ho.
Veient com es comporta l'Andy, crec que ens serà molt difícil portar-nos bé. No vol que ningú entri a la seva vida, o almenys això sembla. En canvi, en Jack sembla d'allò més sociable amb tothom.
Baixo les escales a poc a poc, intentant no fer gaire soroll, però quan arribo a baix veig que ja està tothom a la cuina.
És una sala quadrada amb la taula al mig i un parell de penínsules que surten dels dos costats del marbre.
-Bon dia, Kyle -em diu la senyora Wars mentre em dóna un bol amb cereals de xocolata.
-Que t'agrada el hockey, Kyle? -em pregunta en Jack, que està assegut davant meu esmorzant.
-Sí, quan era petit hi jugava.
Veig que la senyora Wars somriu a la meva resposta, mentre que l'Andy fa veure que no he dit res.
-Voldràs venir a jugar algun dia amb mi? -em pregunta en Jack-. Jo jugo a la lliga infantil.
Li somric i segueixo menjant.
-Mama, crec que li diré a la Sophie que vingui amb mi a comprar el material, no hi vull anar sola.
-Fes el que vulguis, però recorda comprar-ho tot.
L'Andy esbufega i no puc evitar somriure.
Quan en Jack ja ha marxat amb en Gordon, em quedo sol a la planta de baix, ja que les altres dues s'han anat a canviar. No sé què fer, no és casa meva i no sé què es pot fer i què no.
Toquen al timbre i sento que la senyora Wars crida:
-Kyle, obre tu sisplau!
Bé, obro la porta i veig a una noia rossa de cabells llargs, molt llargs, amb ells ulls blaus cridaners. És baixeta, però es fa veure.
-Hi ha l'Andy?
-Sí, s'està canviant.
Ella em somriu i entra sense que la convidin.
Llavors sento el soroll d'uns passos que baixen molt ràpid les escales. És l'Andy.
-Hola Soph -diu ella mentre s'acaba de fer la cua.
-Hola Andy. No ens presentaràs? -li diu la noia, assenyalant-me.
L'Andy fa cara de cansada, però igualment diu:
-Sophie, ell és el Kyle.
La Sophie es gira cap a mi i em fa dos petons. Quina noia més rara. Es gira cap a l'Andy, li diu alguna cosa que no entenc i l'Andy sospira, per variar.
-I tu no vens amb nosaltres, Kyle? -em pregunta la Sophie.
Abans de que pugui respondre però, l'Andy ho fa per mi:
-No, ell ha d'anar a comprar els llibres per dilluns. Va, anem.
La Sophie s'acomiada de mi amb una picada d'ullet i un somriure i l'Andy em diu "Adéu" a mitja veu.
**********
La foto de portada és la Sophie
ESTÁS LEYENDO
Sempre seràs tu
Novela JuvenilEn Kyle és un noi de disset anys que s'ha quedat sense família, així que el porten a una casa d'acollida. Allà coneixerà a l'Andy, una noia amb qui tindrà una relació "diferent" perquè ella és "diferent". Coneixerà a nous amics, com en Ben, i passa...
