Sempre seràs tu

Capítol 15 (II)

CAPÍTOL 15

Narra l'Andy

Els mesos van passant a poc a poc, i sense adonar-me'n, ja estem a ple mes de juny.

En Kyle i jo seguim sortint junts i tots els nostres amics ho saben. Quan li vaig explicar a la Sophie quasi li agafa un atac, i mira que no li vaig explicar res del que va passar aquella nit, en Ben va reaccionar saltant d'alegria amb mi i amb la seva típica frase "Ja t'ho havia dit jo...".

L'institut s'ha acabat, tothom se'n va de vacances i jo me'n vaig a casa per ajudar a la meva mare a fer la neteja general de la casa. Això és una cosa que fem anualment i que ens diverteix bastant. Entrem al garatge i ens posem a destriar les coses que volem o les que enviarem a la deixalleria o, directament, a les escombraries.

Mentre vaig traient coses inútils de les prestatgeries, no puc evitar mirar en Kyle. Té els cabells despentinats i està cansat, però segueix intentant aixecar les coses com si fos Hulk.

S'adona de que l'estic mirant i em somriu amb patiment.

La meva mare segueix parlant amb en Jack, més aviat discutint, perquè ell no vol tirar unes joguines amb les quals fa bastants anys que no juga. En resum, la discussió de cada any.

La mare segueix desenterrant coses durant una estona més, fins que treu d'allà sota una gran maleta de color blau. La que em vaig endur de colònies quan tenia deu anys, per ser exactes.

-Kyle! –el crida-. Et pots endur aquesta.

Endur? Però on marxa ell? Que va de viatge i no me n'ha dit res?

Ell em mira i vocalitza: "Després t'ho explico". Li contesto amb un: "Ara".

-Mama, necessito que en Kyle m'ajudi a baixar una caixa de l'habitació. Ara tornem.

Pugem les escales sense dir res. Entrem a l'habitació i m'assec al llit, esperant una explicació per part seva. Ell em mira de dalt a baix i em deixa anar la gran bomba:

-Al juliol me'n vaig a la universitat.

-I per què no me n'havies dit res? –noto que els meus ulls comencen a coure, però no vull plorar davant seu.

-Perquè no volia fer-te mal –em diu ell, dolgut.

En el fons, sabia que això passaria, però no me'n volia adonar perquè em fa massa mal pensar-ho. Em fa massa mal pensar que potser no el tornaré a veure mai més.

-Però encara queden un parell de setmanes.

Només dues setmanes? Aquesta és la gota que fa vessar el vas. Els meus ulls no ho suporten més i comencen a deixar caure les llàgrimes calentes i salades de tristesa.

Ell s'asseu al meu costat i m'abraça. Tinc el cap recolzat al seu pit i li estic deixant tota la samarreta molla. M'acaricia els cabells amb els seus dits llargs i blancs. M'aixeca el cap i em fa un petó al front.

-Ja veuràs com tot sortirà bé –em xiuxiueja a l'orella esquerra, deixant anar el seu alè calent que fa que un calfred em recorri tot el cos, des del coll fins a les puntes dels peus.

********************

La foto de portada ens ensenya una Andy i un Kyle molt amorosos.