Sempre seràs tu

Capítol 8 (I)

CAPÍTOL 8

Narra en Kyle

És la tercera setmana de febrer i ja es nota com el fred s'ha apoderat de la ciutat.

Estic a punt de sortir de casa, quan sento la veu de l'Andy que crida:

-No arribis tard, que demà tens partit!

Té raó. Demà tinc un partit bastant important i hauré de descansar bé. Des de que té nòvio s'ha tornat més sociable, l'Andy.

A fora ja m'espera la Dasha, que aquesta vegada a vingut amb un cotxe bastant vell i atrotinat.

-Puges? -em pregunta.

Jo pujo i ella comença a conduir a gran velocitat pels estrets carrers de la ciutat fins que arribem a una mena d'edifici en ruïnes que no havia vist en la meva vida. Hi ha males herbes que han crescut pels voltants de la façana i sembla que fa anys que ningú hi posa els peus.

Ella m'agafa la mà i em porta fins a una habitació sense portes que dona una vista directa de tota la ciutat. Ens mirem i somriem. Ella m'agafa la mà i jo li agafo amb força, amb por de que caigui.

-És bonic, oi?

Assenteixo a la seva pregunta i començo a veure com les llums es van encenent mentre el sol va desapareixent de la nostra vista.

El seu mòbil comença a sonar. Deixa de mirar-me i el despenja:

-Si? Sóc jo. D'acord, ara hi vaig. Gràcies.

Penja i se'm queda mirant, com si estigués pensant què fer. Al final em diu:

-Haig de marxar. Si et quedes aquí tornaré en una hora. Què et sembla?

-D'acord.

M'aixeco i l'acompanyo fins al cotxe. Li faig un últim petó abans de que marxi i ella pitja el clàxon mentre desapareix per la carretera.

-I ara què? -em dic a mi mateix.

Estic sol al cul de la ciutat i no sé com tornar a casa. Mola molt això.

Decideixo tornar on estàvem asseguts i recolzar-me a una paret i seguir admirant aquest paisatge tan bonic i màgic.

Fa quasi dues hores que ha marxat la Dasha i no sé res d'ella. L'hauria de trucar, però em fa cosa interrompre-la. Potser està fent alguna cosa important i no me n'ha volgut dir res per no preocupar-me. Però és quasi de nit i estic sol i no sé com tornar a casa.

Rebo un missatge seu.

Dasha: No et puc venir a buscar. Ho sento.

Perfecte, i jo ara què faig? No tinc cotxe ni res i no vull molestar a l'Emma, segur que està molt ocupada treballant. Només em queda una opció. Sé que no li farà cap gràcia, però és l'única solució que em queda per arribar a casa avui.

Busco el número entre els meus contactes i truco. Un pip, dos pips...

-Hola? Sóc en Kyle. Necessito que em vinguis a buscar.

*************

En Kyle a la portada.