Més enllà del cel arc iris

Capitol 2: Són els meus amics?

Al final ens van posar a tots cinc a la mateixa classe, 3r D. Era un insitut amb forces línies tot i estar situat al mig d'una gran ciutat, però l'espai d'aquest era bastant reduït per donar a cabre tanta població.
En sortir de la presentació, l'Àfrica va proposar d'anar a prendre una canya al bar de la cantonada, que pel que es podia veure, sempre estava freqüentat pel jovent.
- Bé, i què, què ens expliques... Era Xavi, oi? - vaig assentir amb el cap. - Sí, Xavi. Com has arribat fins aquí?
- Doncs mira, abans vivia en un poblet de les afores, i ara m'he traslladat aquí, a la ciutat. També m'he canviat perquè allà, hi havia un ambient terrible i asfixiant.
Tots quatre em miraven atentament, com si realment els interesses el que els estava explicant.
- Suposo que també et vas canviar pel fet de ser maricón i que allà t'assetjaven, m'equivoco?
No ho suportava més. Relament havia d'estar tot el curs amb aquella gent? N'estava fart.
- Mira, tio, t'acabo de conèixer i de moment només preguntes per la meva orientació sexual; potser que paressis ja, no? - la seva cara sèria reflexava el fet de què potser no ho havia dit amb mala intenció.- Saps què? Marxo. No ho aguanto més.
Vaig recollir totes les meves coses i vaig marxar, despedint-me àgriament dels que possiblement serien els meus únics amics del que quedava d'any.
Casa meva era a tan sols cinc minuts de l'escola, cosa que permetia poder-me llevar força tard per ser puntual a classe. Era un piset no massa gran, situat a la tercera planta d'un edifici un tant modernista. Les escales tenien uns graons amples; i la barana era de fusta, amb petites incisions a cadascun dels extrems, que formaven una petita i preciosa flor de lli, pintada de taronja. Pel que havia llegit feia temps, les flors de lli taronges tenien una simbologia amgada: el reflex de l'amor i la passió juvenil, que sempre cremarà i que mai cambiarà. De moment, això no m'havia funcionat en absolut. En els meus setze anys d'existència, només havia tingut un petit lio feia tres mesos, i no n'havia tret massa bona experiència. Només em va durar un parell de mesets, i no vàrem arribar a res més que uns quants morrejos. Finalment, ell va haver de marxar fora perquè els seus pares havien trobat feina a Turquia. Cap dels dos ens podíem permetre una relació a distància com aquesta.
Potser sí que és veritat que tenir ni que sigui uns quants amics no m'anirira pas malament, però és que no el suportava, l'Oriol. Què cony li importava a ell si era gay o no? Tan necessitat estava?
Independentment de si m'agradava o no, de si era amic meu o no, l'havia de veure el dia 13. Si ja em feia por només de començar l'escola, no m'agradaria saber com seria tot el curs.