Més enllà del cel arc iris

Capítol 18: Camí atrafegat

Quan vaig veure el missatge de l'Oriol, se'm van disparar les alarmes. Volia estar amb mi? Em necessitava? El meu cap era ple de dubtes.
Faltaven cinc minuts per dos quarts d'onze de la nit, però em demanava ajuda, no podia deixar-lo així.
Ja tenia el pijama posat, a punt per anar a dormir, però vaig desvestir-me i a continuació, tot just després de posar-me els mitjons i les sabates, vaig sortir escopetajat de casa, tancant tots els llums i finalment la porta. Les escales amples i curtes amb la brana extensa que sovint se'm feien un suplici quan pujava, les vaig baixar àgilment sense tenir temps a perdre.
Vaig calcular veloçment el temps que perdria per arribar fins a casa seva. No em vaig voler complicar la vida passant per carrers estrets i completament desconeguts per a mi; així que vaig decidir agafar el camí llarg però segur: aniria fins a l'institut, on arribaria d'aquí a cinc minuts, i posteriorment aniria fins a casa de l'Oriol, és a dir, vint minuts més; vint-i-cinc en total.
No sé si arribaria a ser massa estona, potser li hauria d'haver enviat un SMS, dient-li que sí que vindria. Ara però, ja era massa tard; havia deixat el mòbil a casa. Si em trucava per alguna cosa no el podia rebre, escoltar-lo, sentir-lo.
Com l'últim cop que vaig anar a casa seva, vaig passar per l'estret pont que creuava verticalment per sobre el riu. Aquella última vegada la cosa va acabar realment bé, passaria igual aquest cop?
Encara recordava el seu número de casa, quan volia tenia molta bona memòria.
Vaig arribar a les onze de la nit tocades a casa seva. Quan vaig anar a tocar el timbre del segon pis, vaig veure com un dels veïns del vell bloc de pisos estava acabant de baixar les escales, així que vaig preferir esperar.
Era un home més aviat d'edat avançada, amb pocs cabells, majoritàriament blancs i grisos. Tenia una estatura mitjana i duia una jaqueta de pell, feia força fred per l'època que érem; arribant així a temperatures de gener o començaments de febrer.
- Vol entrar?
- Sí, si us plau.- va passar per la porta i me l'estava aguantant, així que vaig ficar-me dins el bloc de pisos.- Merci.
- De res. Bona nit.
- Bona nit.
En veure que l'home tancava la porta i marxava sense deixar rastre, vaig decidir-me a pujar les estretes escales corrent, vigilant de no entrebancar-me. No vaig trobar cap interrumptor per obrir el llum, així que encara havia de tenir més de compte.
El primer pis, a diferència dels altres dos, tenia dos habitatges. El segon i el tercer, en canvi, només estaven formats per una sola vivenda.
Per fi vaig arribar al segon pis, però, per què la porta estava oberta?