Més enllà del cel arc iris

Capítol 6: Personalitats

- Àfrica!
Es va girar ràpidament i va dibuixar un petit somriure a la seva rodona cara.
L'Àfrica era un noia bastant oberta i directa; prudent, però segura de sí mateixa; i amb ganes de parlar, de parlar molt.
- Hòstia, quin pal, ara mates a primera del matí...
- No ets de números?
- Que va!
- Jo sí. Tot i que els números m'encanten, crec que em decidiré per ser atleta o professor de gimnàstica; m'encanta fer esport.
- Com aconsegueixes aquests músculs? Vull dir, la Sança sempre em demana que em faci abdominals, que a ella li agraden les dones que els tenen ben marcats...
- No ho sé, suposo que entrenant i patint molt... Per cert, ara que ho dius, com us vau conèixer?
- A l'institut fa tres anys. Quan vaig arribar en aquest institut ràpidament em vaig fer molt amiga seva. Més tard, em va dir que m'estimava. Al començament li vaig dir que no, que no estava preparada i encara menys per sortir amb una noia. Més tard, quan m'ho va tornar a preguntar, vaig acceptar; i aquí estem.
- I esteu bé...?
- És la millor dona que he conegut a la meva vida. És simplement... Espectacular. M'ensenya moltes coses i es sensbilitza molt amb mi quan ho passo malament.
- Ah mira, està alla amb l'Aurora.
Ens vam acostar àgilment cap elles, ara ja dins l'escola, just quan va sonar el timbre.
- I l'Oriol?- vaig preguntar sorprès.
- M'ha dit que avui no vindrà, que no es troba bé. - l'Aurora, com sempre, estava a l'aguait de tot.
- Ah, d'acord...
- No pateixis, en ell és una cosa força freqüent. Des que va trencar amb el seu nòvio que no es troba bé, i sovint falta a classe.
- Però quan fa que el va deixar?
- No ho sé... Quatre mesos no, més o menys?- va respondre la Sança, incorporant-se a la conversa subtilment.
- I encara no ho ha superat?
- És impossible. Després del que li va fer aquell fill de puta... - l'Aurora se la veia realment afectada, no ho podia amagar.- Com que suposo que no en tens ni idea; te'n faré cinc cèntims: l'Oriol sortia amb un tal Joan des de feia ja sis mesos gairebé. L'Oriol l'estimava amb bogeria; però es veu que el Joan a ell no, sinó a un altre. Un bon dia, aquest bon noi va agafar el seu amant, i se'l va començar a tirar al llit de l'Oriol. Total, que quan va arribar a casa i es va trobar amb la bonica escena que hi havia allà montada, va marxar cap a casa meva plorant i explicant-me totes les desgràcies. Des de llavors, l'Oriol no és el mateix; ja no riu tant, parla menys... És un fet que l'ha canviat completament.
- Doncs l'altre dia semblava que s'ho passés força bé amb mi...
- Una cosa és que ho sembli; l'altra és que ho estigui...
- Ja... De totes maneres, avui volia passar per casa seva quan s'acabin les classes, us hi apunteu?
- Crec que encara que faci poc que el coneixes, és millor que hi vagis tu sol, per poder parlar més íntimament amb ell.- deia la Sança, deixant-se veure per entremig dels rinxolats cabells morens de l'Àfrica.
- Sí, té raó. - confirmava la seva nòvia.
Què em trobaria després de sortir de classe...?