Més enllà del cel arc iris

Capítol 7: Primeres impressions

L'Aurora m'havia dit que l'Oriol vivia al districte 2, a uns quinze minuts caminant des de l'escola.
El dia havia començat amb un sol espatarrant, però acord amb el que havien dit al telenotícies, s'havia anat enfosquint a poc a poc. Ara ja quedaven pocs senyals dels trenta graus que feia al migdia; l'ambient s'havia refrescat intensament en els últims moments.
Durant el meu llarg trajecte vaig atravessar uns carrers força amples i vaig notificar un riu relativament estret del qual no en tenia ni idea de la seva existència.
Ja havia passat gairebé un mes des que havia arribat; però amb prou feines havia tingut temps per explorar la ciutat. Trenta dies ordenant la casa i estudiant.
També vaig descobrir unes escultures d'allò més boniques. Seguramnet vindria algun altre dia per fer fotos amb la meva càmera réflex. Des de sempre m'havia agradat la fotografia. Crec que era un petit món que un cop descobries el seu plaer no podies parar. Cada petit racó, un símbol, un paisatge... Eren perfectes per immortalitzar-los en una foto.
Quan ja nomes em quedaven un parell de carrers per arribar a casa seva; va començar a ploure a bots i barrals, sense previ avís. L'única cosa que vaig poder fer va ser còrrer, si no és que volia acabar com si m'haguéssin llançat al riu. La gent que no portava un paraigües com jo, també feia el mateix. Començava a tronar i fer grans llamps.
Vaig arribar a casa l'Oriol a les quatre de la tarda, vint minuts més tard de sortir de l'escola.
- Sí?
- Oriol?
- Sí, sóc jo. Qui és?
- Sóc el Xavi.
- Puja.
L'Oriol vivia en un segon pis sense ascensor. Les escales eren estretes, i es feien difícils de pujar amb les sabates i els mitjons xops.
- Hola, Xavi.
Quan va obrir la porta em vaig quedar perplexe. Què li havia passat?