Només Amb Tu...

3

Ja fa 1dia que va passar lo del petó.. no em tornat a veure'ns..
Ahir la meva mare em va dir que no feia falta que anessi al insti. Vaig estar dormint tot el matí i a la tarda vaig estar fent la vaga.
D'aquí unes hores em llevaré i hauré d'anar al insti, així que torno a dormir.

Sona el despertador​ m'aixeco, esmorzo, i em poso uns texans estrets amb els genolls al descobert i una samarreta bàsica blanca i per sobre una jaqueta de punt , llarga i oberta de color beix.
Em pentino i em maquillo.
Quan estic a punt de sortir, sona el timbre, obro i el trobo al marc que em pregunta:
- vols que t'acompanyi? - assenteixo i sortim per la porta, direcció l'institut.
-Saps que? -diu el marc trencant el silenci, el miro i continua- vaig estar buscant de aquí algun esplai i si que n'hi ha un està bastant aprop.. i he pensat si podríem anar-hi junts.. és dissabte a la tarda i nose.. seria guay.. que me'n dius?
Em quedo pensant la resposta. Si que tinc ganes de anar a un lloc nou conèixer gent nova, estar més temps amb ell . Però no vull perdre un dissabte a la tarda, quan podria estar comprant roba. Encara que no és molt economic comprar roba cada setmana, m'agrada però aixi podria estalviar.. i nose com , però al final accepto. Hem quedat aquesta tarda per anar a inscriuren's allà.
Entre unes coses i altres ja hem arribat a l'institut. Anem amb els nostres amics i em pregunten perquè no vam anar ahir a l'institut​. Resulta que el marc ahir tampoc va anar-hi. Els hi hem explicat. I entrem a les nostres respectives aules.
El matí passa volant i sona el timbre de anar al pati.
Ens reunim al nostre lloc. I la claudia i la Maria no apareixen. Es veu que no venen desde dilluns. Al cap d'uns minuts el marc diu:
-doneu-me els vostres números de telèfon que aixi ja els tenim.
-ai si! -diu la mariona- el meu es el 666 784...
Tots donem els nostres número de telèfon i sona el timbre que anuncia que la mitja hora de pati ja s'ha acabat.
Passen les hores, que per cert son aburridissimes i marxem cap a casa. Obro el mòbil i veig:
Desconegut:
Holaa! Sóc el marc!

Perdó per no esperarte per tornar a casa! M'han vingut a recollir.

Jo:

Holaaa maarc!

No passa res! M'ho he imaginat! Per cert lo d'aquesta tarda segueix en peu?

Marc💕
Òbviament! Et recullo a les 17?
Dww vaig a dinar fins després💕

Jo:
Valeee dww😘😘

Baixo a dinar i entre *pitus i flautes* ja són les 17:00. Sona el timbre -ell sempre tant puntual- agafo les claus el mòbil i Obro la porta. És en marc, com esperava. El saludo amb dos petons i marxem cap l'esplai. Pel camí parlem de la seva vida a on vivia abans. Arribem allà i ens rep un noi, suposo que un monitor.
Ens dóna uns fulls per omplir i ho fem ens dóna uns calendaris amb les activitats i ens diu que dissabte ja podem venir. Somriem i marxem.
Quan ja estem caminant per tornar el marc em diu:
-Et recomano no portar roba molt mona. - riem i assenteixo

----------------------------------------

Laiasobonaa 😘