La clara té 15 anys. Es una noia de les populars del institut. Viu amb el seus pares el seu germà gran de 18 anys i la seva germana petita de 10.
Coneixerà un noi, que canviarà el seu punt de vista de la vida..
Viurà una historia que la marcarà de p...
La setmana passava, les classes passaven com mesos i jo només esparava una cosa: que dissabte a la tarda arribes i no s'anés mai... Avui som a divendres, la setmana que ve serà festa per setmana santa. Demà no hi ha esplai perquè sera festa, però amb els nois i noies de l'esplai hem quedat per fer alguna cosa divertida i sortir de nit. A les 6:30 sona el despertador, obro els ulls emocionada per acabar la setmana. Baixo a esmorzar i allà em trobo a me mare feta una fúria mirant a me germana. <<Res bo deu haver fet>> em diu el meu subconscient. Veient el paronama decideixo agafar l'esmorzar i anar al menjador, se que si em quedo allà acabaré rebent jo també. Just acabo d'esmorzar i pujo a vestir-me. Aquesta setmana m'he posat faldilles. Són més comodes, perquè no "t'embuxes" en uns texans. Una samarreta blanca i les meves convers.
Oops! This image does not follow our content guidelines. To continue publishing, please remove it or upload a different image.
Vaig al lavabo em rento la cara i les dents em poso Rimmel la meva línia i un pintallavis rosa suau. Em faig ones al cabell. Baixo a l'entrada i a les 7:30 sona el timbre <<Marc>> diu el meu subconscient. I no s'equivoca es ell. Avui va amb uns texans negres i una samarreta blanca. -Hola!- saluda ell alegre. El saludo jo tambe. Ens Passem el que queda de camí parlant sobre el que farem aquesta setmana santa. Cap dels dos tenim plans. Hem arribat a mig camí quan de cop ens sona el mòbil als dos alhora. Els dos obrim el mòbil i mirem una conversació d'un grup nou de whats.
Els xungus de l'esplai
INES: holaa!! Teniu plan per aquesta setmana santa?? Si no en teniu esteu de sort! Jo, la noa, el pau, i la Gina hem pensat de fer una super sortida! El cas és: diumenge anar a una casa que tinc al poble del costat, es pot anar en bici no us preocupeu, i passar allà la semana fins diumenge! Que us sembla? AINA: ualaa!! Quin planazoo! Compteu amb mi !! Però una cosa que llavors millor anulem lo de dema no? Esk llavors no tindre temps de fer els deures!! MARC: amb mi compteu!! I si crec que seria millor anular-ho! Jo i la clara tenim deures! ARNAU: jo també puuc! Millor ho anulem! INES: d'acord dons lo de demà anulat! Només falta la clara per confirmar! CLARA: jo també puuc!! INES: dons perfecte! Els altres ja m'ho han confirmat a mi per privat! Passaré una llista del que s'ha de portar!!
Aiii que divertit. Ens ho passarem molt bé i crec que serà un molt bon començament d'amistats.. Quan deixem el mòbil ens adonem que són menys cinc per sort queden dos minuts per arribar. Arribem pujem a les aules i seiem als nostres llocs.
La Maria ja fa dos dies que va arribar no ha vingut més amb nosaltres i aixo m'alegra. El marc i jo no hem parlat sobre lo del petó.. no crec que s'en recordi anàvem bastant contentillus.. i crec que ell una mica més que jo. Potser va ser un error, O no va voler dir res, potser no li va agradar, O nose però m'agradaria parlar-ho..
Les classes pasen com unes altres.. i per fi sona el timbre del pati. Baixem i ens reunim al nostre lloc de sempre. Però allà ens trobem un problema. La Maria està amb el seu grupet de quart d'ESO ( la Maria és repetidora). És un dels grupets més problemàtics de tots. Tenen 10 expulsions com a mínim entre les 6 persones que hi han allà . Plantades davant nostre amb mirades assesines. Hi han dues noies, un d'elles la Maria. La resta són nois. Un d'ells porta un collar de gos al coll té una cicatriu al braç de dalt a baix i te el cap rapat a dos O tres milímetres. Els altres són un estil com ell. Fan bastanta por però no ho demostrem. Quan arribem la Maria em mira a mi, Després al marc, i un altre cop a mi. -Hola - s'atreveix a dir el Marc. No el responen així que el marc continua- voleu algo? - si- respon el tio del collar de gos. -la volem a ella- i em senyalen. <<Espera.. que?!>> -Com que la voleu a ella?- pregunta el marc. Noto com apreta els nudillos de les mans. - si. Volem que vingui amb nosaltres. A les bones O a les dolentes.- contesta la tia del costat de la Maria - No. Farà el que ella vulgui i no la podeu obligar a res.- respon el marc per mi. Estic inmobilitzada. Això no té pinta de acabar gens bé. No tinc ganes de baralles i menys que m'obliguin a que vagi amb ells. Tots riuen, menys jo i el marc, el marc apreta la mandíbula. - si que podem obligar-la. Però preferim no fer-ho- diu mig rient un tio que no he vist en me vida -No anirà amb vosaltres - Els hi planta cara el marc- a que no? Clara
No crec que pugui articular una sola paraula així que nego amb el cap. El marc torna la mirada cap a ells. Just quan troben les mirades el tió amb el collar de gos li clava un cop de puny al estómac el marc no su pensa dues vegades i li clava un a la panxa juntament amb un genollazo al entrecuix, el del collar cau a terra de dolor . Els seus súbdits el miren i després miren al marc, un d'ells ataca i el marc li para el puny, amb un moviment ràpid el tira a terra mentres esquiva a un altre que s'anava a llençar sobre d'ell . Jo i els altres ens quedem mirant la batalla epica. Llavors el del collar s'aixeca i el marc m'agafa del canell i em porta cap a algun lloc. Segueixo mig en shock. Només sento passes rere nostres i el marc cridant que corri. Entrem a una sala al pati, són els vestidors. El marc tanca la porta i entrem a la següent porta que només es pot obrir per dins. Quan ja estem parats el marc em diu: -Estas bé? T'han fet mal? Nego amb el cap i llavors jo li pregunto; - i-i t-tu? - no. Ja m'ho esperava.-m'alivio una mica Perque em volien? Perque el marc ma defensat? Uns cops a la porta em desperten dels meus pensaments. I unes veus criden que obrim la porta. El marc em posa darrere seu per protegir-me i jo accepto encantada. -Eh!! Que està passant aquí!!??!?- una veu desconeguda apareix -pfvee!! -es queixen els nois d'abans. I s'escolten unes passes ràpides que s'allunyen. El marc em fa un gest de que fagi silenci i jo obeeixo. Al cap d'una estona em mira el miro i instintivament l'abraço. Ell em respon. Ens quedem alla uns segons sense dir res. I llavors sona el timbre de tornar a classe. I així fem tornem a classe.
