Omega

Es una broma?

Aquella veu..... la mateixa veu que he sentit durant aquets ultims dies pero...... qui era ella? I a que venia allo de "us servire ara i sempre?" Pero espera... la pregunta es, QUE CONY FAIG EN UN PUTO BOSC? i asobre es diu el "bosc dels morts"
La Jannet tenia una cara molt blanca a més a més hi havia una cosa en ella que m'intrigava que feia que em fixes més, pero el que?

- Qui ets i que fem aqui? - Vaig inquerir una mica molesta, normalment no soc aixi, soc mes relaxada i no acostumo mai a perdre la paciència, però sembla ser que avui si que ho faria, ja estava una mica farta de que passesin coses que ni jo mateixa acabava d'entendre.

- Em dic Jannet, i estic aqui per servir-vos, ara i sempre que calgui - ho va dir tot amb tanta parsimonia que em van donar ganes de cridar va iclinar el cap com... una reverencia i..... ara!! Ara havia vist el que m'intrigava! Aquesta dona no tenia llum! No li podia veure aquella llum que veig sempre en els demes, igual que el home aquell del cine.

- I que se suposa que vols de mi?, vull dir; no es pas normal que algu s'aparegui del no res i et digui que sera algo aixi com un maiordom. - ara que em fixo bé... es la mateixa dona que vaig veure al bar aquell dia - Ets la una d'aquelles dones de l'altre dia!.

- En efecte

- I que o qui sou?. - em mira i dupta durant uns segons

- Som.... Furies.

- Furies? Vols dir..... les de la mitologia grega?

- No exactament..... ens diuen aixi perque tal com les furies de la mitologia grega, som esperits de la venjança - si ara em quedava molt mes traquila, *es nota la meva ironia?*

- Però que faig aqui?

- Trobareu la resposta en el llac del vell mort - un cop dit aixo tot es va tornar fosc.... ES UNA BROMA? si, crec que tinc camaree ocultes i algu m'estava fent una puta broma, segur que es això.

En obrir els ulls ho primer que veig son uns altres ulls de color blau, l'Andres em mirava amb cara de preocupacio, jo estava estirada.... em girar la cara veig que soc a la meva habitacio.

- No et moguis - diu ell mentre m'agafa dels hombros i em fa estirar un altre cop.

- Q-Que ha passat?.

- Bueno... he arribat i m'has obert un cop aixo t'has desmaiat; tant bo estic? - aixó ultim ho diu rient, com sempre ell amb el seu optimisme per davant de tot.

- Si no he pogut resistir tanta sensualitat - l'Andres sempre ha estat envoltat per una llum de color blanca, ell es de les poques persones que te aquest color i es, de moment, l'unic que he vist que la llum aquesta canvia; per exemple ara mateix ha deixat de ser blanca i ha passat a ser s'un color com fucsia...... tenia tantes coses al cap ara mateix, que no escoltava  el que m'estava dient l'Andres.

- M'has escoltat? - tenia cara de preocupat.

- he?, No perdona estava pensant en altres coses; que em deies?

- Pff, et deia que si vols que truquem a te mare?.

- No, estic be de veritat.

- "ets molt mentidera eh Nena" - vale, crec que estic fins als collons, que no tinc, de escoltar veus; de l'Andres segur que no per dues raons: no era la seva veu i asobre no ha obert la boca. Llavors qui.

- "Qui ets? On ets?" - no ho he dit pas en veu alta nomes ho he pesant.

- "Vaja! Veig que saps parlar amb la ment".

Que collons? Vale ara si que estic espantada, primer de tot he de fer que l'Andres marxi si vull esbrinar que passa, no li dire pas; seria en plan *Andres carinyo el que passa es que sento veus al meu cap i veig coses que tu no pots* em pendria per boga; si es que no ho estic ja.