Omega

Preguntes i mes preguntes

La Denisse estava darrere meu mirant-me fixament havia, deixat de parlar, no entenia ni idea de que volia dir tot ho que acabava de veure ni ho que m'havia dit ella..... Luce, Guardiana ¿que cony era ella i la meva esclava?. Un soroll em va despertar dels meus pensaments, era la porta per on havíem entrat jo i la Denisse, era ella, Julia; es complicat de explicar però cada cop al veure-la la meva respiració es tallava, ella....

- ¿Alex, et trobes bé? - la Denisse ara tenia una ma damunt la meva espatlla.

- Jo.... - tenia una sensació horrible sentia por, i fred les meves mans estaven glaçades no podia respirar..... - me mare....

- ¿Que li passa a te mare? - ara era la Julia qui parlava

No sabia que li passava només sabia que la volia veure ara mateix, ja

- Denisse... si us plau - ella em va mirar i no va dubtar va girar-se cap a la paret i va pronunciar alguna cosa inaudible per a mi en aquell moment i a la paret es va començar a divisar una imatge era..... me mare! ¿Hi han boscos a Barcelona?, me mare estava corrent molt ràpid, massa per a una persona normal pero si penso be.... desde quan me mare es normal?..... que et passa mare?

******************

Marianne corria tot ho que podia, havia de fugir del seu perseguidor; no savia quiera pero havia sentit la seva preaencia desde que va arribar a view montain, Marianne va sortir de casa de se germana i llavors la van atacar tots els seus instints li indicaven fugir i es hi que va fer, fos qui fos la persona que la seguia, sabia que era forta i poderosa; podi.sentir la seva energia... el mana que desprendia d'ell o ella.

Marianne corria per un dels boscos més grans que hi havien en view montain, saltant i esquivant els arbres i les pedres i els atacs del seu depredador. Qui la persegui? Que volia d'ella?

- ¡No podras fugir de mi!- la seba veu..... coneixia aquella veu.... on? Marianne es va aturar i va girar aixecant la ma en direcció a la ombra del perseguidor.

- ¡Raise! - una esfera negra va sortir volant de la seva ma, desgraciadament no va encertar el atacant ho va esquivar. Va continuar corrent la esfera va esclatar contra un arbre fent que aquet caigues per el pes de ka gravetat fins que no en va quedar res del arbre.

- No fugiras per sempre...... ¡Feruc!- del terra va sortir una arrel que va agafar el peu de la Marianne que va caure, l'arrel continuava pujant estrenyent-la amb for¢a deixant-la indefensa.

El seu atacant s'estava apropant.

- Bruixes, sou tan presumides - el mana que la Marianne persivia..... no era el de una bruixa - em resultes familiar.

- Es un sentiment mutu - la seva atacant portava una caputxa que li feia ombra en la cara. Que voldria algu com ella de la Marianne?

- Ho sento..... però si no et liquido ara mateix, morira una persona molt important per mi.

- Jo et puc ajudar, i....

- ¡¡NO!!, ningu no pot amb ell - havia de pensar Marianne no podia perdre temps aqui havia de tornar amb el seu fill, els ulls d'quella noia s'estaven tornant de color violeta .... Una devoradora d'almas.

- Em sap greu..... - la atacant la seva veu li deia algo a la Marianne..... - s'ha acabat - ara recordava la veu....