Omega

Un dia nefast

Capítol 1

El despertador em va sonar, eren les sis del de matí, no volia sortir del llit ja que no soc de aixecar-me tant d'hora, sobretot avui, que seria un dia molt diferent a tots els de la meva vida.

- Alex! Cap a munt! Vinga home, que avui t'espera un dia llarg- va dir la Dolly.

- no vull, em vull quedar per sempre aquí- li vaig contestar amb desdeny.

no m'he presentat, em dic Alex, tinc 14 anys i, com ja ha dit la Dolly, avui m'espera un dia molt llarg. La Dolly és me tieta, una dona baixeta i de contextura robusta. Sembla molt jove però en realitat en té 28 anys. Solem dir-li India ja que els seus cabells són molt llisos i llargs i molt morena de pell. Des de fa dos anys que visc amb ella perquè me mare es va casar i va marxar a viure a Espanya i ens va deixar a mi i al meu germà, en Carles, que té tres anys menys que jo a càrrec de la Dolly. Tot i que me mare sols venir a visitar-nos al nadal no em fa gens ni mica de gracia estar a càrrec de me tieta, no per res simplement que.... he crescut sempre al costat de me mare i ara ha marxat i he estat dos anys sense ella i s'ha perdut els meus aniversaris.

Avui m'espera un dia molt..... com dir-ho.... dur , avui es el dia en que el meu germà i jo hem de marxar cap a Espanya, concretament a una ciutat que es diu Manresa recordo que me mare un cop em va dir: " en molt poc temps tu i el teu germà haureu de venir a espanya, vivim en una ciutat molt maça que es diu Manresa espero que us agradi, tindreu nou institut i nous amics i a més a més aprendreu coses noves!". Sincerament jo no volia sortir del meu país aquí en tinc tota la meva família els meus amics per dir-ho d'una manera la meva vida esta aquí a Colòmbia, que es on visc i he viscut sempre....... fins avui.

-Alex, t'has dutxat ja?- em va preguntar.

-Estic per fer-ho!, ¡no m'atabalis India!- li vaig contestar des de la dutxa

-Recorda que després de dutxar-te has de despertar al teu germà.

-¡Que si!, ja ho se.

No podia deixar de pensar en com la meva vida canviaria per sempre, ¡el simple fet de que hauria de tornar a refer-ho tot! una cosa que sol ser bastant difícil sobretot si al lloc a on t'has de marxar és un país diferent ¡un altre continent!. Després de dutxar-me vaig anar a la meva habitació a vestir-me, vaig obrir la porta del meu guarda roba i vaig agafar una samarreta de ratlles màniga llarga, que semblava d'aquelles que utilitzen els actors sota la jaqueta, i uns pantalons negres tal com em va dir la India la nit abans.

perquè he de marxar? jo no vull començar des de cero tot- vaig pensar- un cop ja vestit vaig sortir cap a l'habitació del meu germà, vaig obrir la porta de la seva habitació i, vaig veure que ja s'havia aixecat.

-Perquè estes tan entusiasmat?-li vaig preguntar intentant que no es notes que estava enfadat.

-¡Per que avui comencem una nova vida!, no estes alegre per que d'aquí poc veurem a la mama?

- Si però..... per que no pot venir ella i viure aquí ¡jo no vull anar a Espanya!.

- Pensa que coneixerem moltes cosses noves- Em va dir amb una veu que desprenia alegria i entusiasme- a més a més veurem a la nostra germàna, recordes?.

És veritat en el 2009 me mare va tenir a la Maria Josep, no més la vam veure un cop que me mare va venir al desembre. Estava tant enfadat pel fet de que ens fessin marxar del nostre lloc que em vaig oblidar que al meu germà li feia il·lusió el fet de viatger a un altre país.

- Doncs, fa quant que estes despert?.

- Fa...cinc minuts mes o menys- va dir amb una alegria que podia ser-hi fins i tot contagiosa- per que?