Omega

Adeu a la realitat

Definitivament estic Majara fa res estava parlant amb una veu i ara resulta que la meva gata sap parlar, i encara es de color lila, a sobre es sarcastica.

- Qui ets i que has fet amb la Missifu? - allo no podia ser la meva gata.

- "Que et fa pensar que no soc la Missifu" - ara si que veia com movia la boca per a parlar, per que a mi? Vull dir jo no li he fet res a ningu mai; o aixo crec, desde fa dos o tres mesos giarabe que m'estan passant coses rares, adeu a la realitat, perque aixo pot ser qualsevol cosa menys la realitat. En una realitat normal els gats no parlen ni són liles, ni apareixen Furies i et diuen que has de fer coses.

- Possiblament el fet de que la meva gata no parla?

- "Que no ho hagui fet mai no vol dir que no pogues" - asobre va de llesta la gata dels collons

- Eres tu la que em parlava abans?

- "Si era jo, qui més si no? Nomes estem tu i jo aqui"

Bueno aixo no m'ho crec del tot fa res només eram l'Andres i jo i mira del no res va apareixer una Furia

- Tu.... saps algo de perque tantes coses rares?

- "La veritat es que no se molt pero, el fet de que em puguis entendre vol dir que estas despertant" - despertant? He estat adormida tota la meva vida? No entenc res de res.

- Que vols dir?

- "Vull dir que els teus poders comencen a desenvolupar-se"

- Jajaja, ara resulta que soc maga o bruixa? - no vaig poguer aguantar-me les ganes de riure. Missifu em mirava directament als ulls, ara podia fixar-me be en ella; tenia els ulls daurats i estava envoltada per una llum grisosa, la veritat es que no sabia el signifucat dels colors pero cada que veia a una persona amb llum grisosa solien amagar-me alguna cosa. Apart d'aixo estava el tema de que era de color lila. I nomes jo la veia aixi, ja em vaig fixar en que me mare no la veia com jo,

- "Perque rius? Tu mateixa ho has dit"

- Soc....soc bruixa? - no...no era impossible les bruixes els mags les sirenes cap d'aquestes criatures fantastiques i mitologiques existien, no han existit mai.

- "Et sembla estrany? Despres de tot ho que has viscut aquests ultims dies et sembla impossible?" - La veritat es que fenia raó però..... encara em costava de creure.

- Però..... - just quan anava a demanar-li una altra cosa vaig sentir el soroll de la porta obrint-se, me mare va entrar i em va mirar a mi i després a la Missifu.

- Hola maca com estas? - me mare no era res del altre mon era rossa, a diferencia de mi que soc morena era bastant alta i tenia els ulls de color verd la veritat es que no se com es que soc filla seva. Anava amb el seu vestit negre i els tacons; en teoria venia de un dinar de feina, normalment no acostuma a arribar tant d'hora quan esta amb els seus companys de feina i menys si es un sopar amb  seu Cap.

- Que fas aqui tant d'hora mama?

- No puc veure la meva filla? - diu aixo mentre aixeca una cella...... me mare sempre ha tingut una llum  blava al seu voltant. Pero avui... es de color groc...

- N-no dic això..... es igual.. - anava a demanarli com li havia anat pero just en aquell moment.....

- "Quina felicitat veure't, Evelin" - Vale..... perque collons parla la Gata ara?

- M-missifu..... has... parlat? - no ho sabia la mama? De veritat?

- "No cal amagar-ho, just ara estava parlant amb la Memi".