Omega

Coneixement II

Me mare encara no m'havia dit res del que estava passant ni d'ho que se suposa soc, tan sols es va limitar a dir-me que la seguis, estavem anant cap a la part del derrere de la casa, al meu costat hi anava la Raven que caminava sensa caminar; era com si levites o es desplaçara sense ni tan sols moure els peus per a res. Varem arribar a una paret, on me mare va ficar la seva ma dreta oberta pero sense arribar a tocar la paret, llavors em va mirar a mi i va somriure.

- Ara veures el teu món Saba, i entendràs moltes coses. - va tornar a mirar cap a la paret - Klau verata nictum - a la paret es va fer un cercle de color vermell que s'anava fent mes i mes gran deixant veure unes cases amb gent i nens corrent; la diferencia? Hi havia gent amb les orelles en puntxa. No se quan ni com pero ja estava caminant i atrevessant aquell forat, era com si em sentis atret. Però no pas per el "poble", vaig caminar i anava fotent-me en carrerons solitaris, fins que vaig arribar a una casa......... O al meny aixo crec que era. No tenia ni la mes minima idea d'on hi eram, pero per algun estrany motiu hi havia algu en aqui que m'atreia que em feia sentir....... Com si fos a casa; volia esbrinar on estava i perque, pero davant de tot volia esbrinar que era ho que em feia anar cap a aquella casa. En obrir la porta vaig caure al terra, alguna "cosa" es va llençar damunt meu.

- Pero que cony......? - vaig mirar cap al meu pit i damunt i tenia un......Tigre?!

- Es el vostre Daemon, es pronuncia Dimon.

- I que se suposa que es?

- Tots els bruixots i bruixes de Argertum tenen un Daemon......

- I que són exactament els Daemons.... - abans de que la Raven em contestes me mare va intervenir.

- Els Daemon són la representació del anima d'una bruixa o bruixot, tot allò que et passi a tu li passara al teu Daemon i a l'inversa. - mentre la mare parlava jo anava mirant el petit tigre que tenia damunt meu - Nomes desapareixen quan la bruixa o bruixot en qüestió esta preparat per controlar al cen per cen el seus poders.

- Vaja......interesant, com es diu?

- Es vostre leu de batejar, la forma que te o adopta el Daemon depent de l'anima del bruixot.

- I perquè te forma de tigre?

- Això ho esbrinareu tot sol - dit això la Raven va desapareixer com es costum en ella, em sembla que es dira....... Baguira, sempre m'agradat aquell nom.

- Per cert, mare on som?

- Som a la teva ciutat natal, la ciutat que molts no gosarien trepitjar som a Everard, la Capital de Beoord.

- Perque dius que ningu gosa trepitjar aquesta ciutat?

- El nostre mon es molt divers Saba, Argertum es el regne principal on resideix Kaguya la reina i sobirana.

"Tot i que ella no es mes que una suplent ja que qui realment ha de gobernar Argertum es el primer descendent, pero deixant de banda aquell tema. Argertum es divideix en tres regnes: Vieew Mountain, Aargar i Beoord; cadascun amb la seva capital i el seu rei o reina. No se sap perque però en Everard solen neixer els bruixots i bruixes mes obscurs que hi puguin haver. La majoria solen ser nigromants, i degut a la quantitat de bruixots d'aquest tipus que hi han aqui; Molts tenen por, en altres ciutats o pobles o fins i tot en els altres regnes les bruixes i demes acostumen a triar la magia a la qual es volen dedicar pero en aqui no. Suposo que es degut a la proximitat que tenim amb el bosc dels morts. Ni tan sols les fades o els elfs tenen collons d'aproparsi.

- Vaja - la mare realment em va deixar bocabadat amb tot allò que m'estava explicant i no se com però Baguira semblava que entenia el que deia la mare mes que jo. Ho qual es irònic ja que els animals no parlen. En aixecarme i mirar a me mare m'adono que radera seh hi havien dues persones que........ On les vaig veure....?

- Tu!, tu ets el nano que ens va ajudar aquell dia al cine. - era el mateix nano que em va ajudar a mi i als altres dos a que fugirem aquell dia. Ni tan sols varem saber perquè ens van ajudar.

- Vaja però quina casualitat, que hi fas aqui? - aquest era el noi more d'ulls verds que va apareixer primer i al seu costat hi era el nano petito aquell, ara fixant-me be el nano potser no era tan petito. Diria que faria uns 16 anys o 17, era baixet i amb els cabells de color grisos i ulls de color avellana amb una contextura complexa per a la seva edat.

- Com et dius?

- Em dic Eliden i ell es el meu germa, Auriel i tu qui et ets? - m'estaven mirant d'una manera molt rara cosa que em possava bastant nervios.

- Em dic Saba

- Grtiee naut jsue yauk mirt - ara parlava, el Auriel em sembla que es diu, pero no sabia que collons deia

- Podria ser, la seva esencia es forta.

- Parlar en la llengua antiga davant algu que no la sap es mala educació. - Me mare venia radera meu i va possar una mà en el meu hombro per a que em tranquilitzes.

- Vaja, amb qui tinc el plaer?

- Em dic Teresa Hemlitch

- Hemlicht? Ets.....la bruixa que.... - no se perque Auriel estava mirant a me mare amb aquella furia als ulls i de cop estava radera de me mare i amb la seva espasa va voler tallar el coll de me mare, pero ella va esquivar l'atac i va apareixer una mica mes allunyada de mi i de Auriel i Eliden.

- Creus que un nano com tu podra amb mi? - tenia una esencia rara en la seva mirada.

"Et matare maleïda Necrofaga"

- Quina necrofaga?

- Has llegit la meva ment? - Auriel estava quiet i va deixar caure la seva espasa i va caminar cap a mi. - Qui ets?

- Auriel relaxa't, Teresa es la mare del nano; i ell es el tercer

- M'hi nego! ¡Ella no pot ser la mare del tercer! - que? Perque tant odi cap a la meva mare? No entenc el que esta passant i molt menys ho que estan dient.

**********

Hello!!!! He tornat, vale perdo per no actualitzar el.Wattpad es va tornar boig i no em guardava els capítols, us deixo el capitol gaudiulo i voteu comenteu.

Gracies a tots els que llegiu i voteu i als que no tambe