Omega

Eliot

Al final vaig anar al cine, li vaig enviar un whats a l'Estefane i em va dir que ens trobariam allà.

- Et passa res amor?.

- No, tranquil•la - no puc parar de pensar en me mare, quan vam passar prop del Viena, em va començar a brillar la mà. A l'altre vorera hi ha una noia que esta de genolls al terra, vaig a ajudar-la.

- On vas? - l'Estefane m'agafa una mà.

- A ajudar, no veus aquella noia d'alla - asenyalo cap a l'altra vorera, em mira i em deixa anar. Quan arribo la puc veure millor; és la mateixa noia que he vist uns quants cops, al passeig; les vegades que la he vista la meva marca ha reaccionat davant d'ella just com passa ara, ara puc dir del tot cert que ella n'es una dels descendents.

A mesura que m'apropo el dolor augmenta d'intensitat i la meva mà brilla cada cop més, sembla una llanterna.

- Estes bé? - li allargo la mà per ajudar-la a aixecar-se, abans d'agafar-la es fixa en la meva mà brillant l'amago i l'ajudo a posarse d'en peus.

- Si, estic be, gràcies - em mira durant un instant. "Que deus estar veient?".

- Em dic Alex.

- Em dic Memi, els dos són Arnau i Saba. Els seus dos amics provoquen en mi gairabe la mateixa reacció que la que provoca ella en mi, però nobamb tanta intensitat; no crec que siguin com jo o com ella.

- Vale, un plaer, m'en vaig que la meva xicota m'espera - asenyalo amb el polze per radera meu. - segur que estes be?

- Si, tranki.

- Vale, adeu - marxo cap al cine i veig que després ells també van al cine.

- Que li ha passat?.

- No se, no m'ho ha dit; però està bé.

- Interesant - ho diu amb sarcasme.

- Estes gelosa? - Aixeco una cella i l'agafo de la cintura i l'apropo cap a mi, primer mira cap a un costat i després cap a mi.

- Jo? Gelosa? Jajaja - m'encanta quan riu - que va, no soc pas gelosa.

- Vols veure la peli?

- La veritat es que no.

- Que vols fer doncs? - em mira i riu - que et fa tanta gracia?.

- No res.... mirem la peli i després anem a me casa.

- Vale - la beso, els seus llavis son mel per als meus.

**********

La Julia estava amb la Denisse al lloc on va Morir la Marianne, intentavem esbrinar qui la va Matar, la Denisse; es va acotar al costat d'un arbre i va possar la mà al damunt. Poc a poc davant d'elles dues va aparaeixer l'atacant de la Marianne.

- Mai em cansare del teu do Denisse.

- En que consisteix exactament - aquella veu no era de la Julia.

- Des quan ests ahi, Eliot?.

- Hola Denisse, quan de temps sense veure't.

- Igualment, quan vas desapareixer?

- No vaig desapareixer, simplement he agafat un any sabatic.

- Un any sabatic, i vas deixar a la teva mestre tirada - la Julia no confiava pas en ell.

- Responent a la teva pregunta, el meu do consisteix en veure coses del passat; intento esbrinar qui va matar la Marianne