Omega

Incomprensió

- Que vols dir amb que tu tens la capsa? - era impossible que tingues la capsa, estava a me casa des de que vaig arribar a qui, no hi havia cap manera de que la tingues ella. la porta que va obrir donava a una habitació bastant gran, amb les parets de pedra i amb tot de símbols estranys per mi també hi havien textos, tot de paraules sense cap sentit per a mi a un costat meu hi havia un armari amb..... ¡armes!. Tot de espases, alabardes, llances, ganivets.

Em vaig fixar en una de las espases era llarga de doble fill en la empunyadura era de color platejat i acabava en forma de crani i en els ulls tenia unes esmaragdes vaig allargar la mà era com...... com si m'estigués cridant, demanant-me que l'agafes però quan estava a punt d'agafar-la tot es va parar......

Tenia una sensació de buit al meu voltant no hi havia res, la Denisse havia desaparegut.

- Que ets? - no sabia d'on venia la veu era una veu apagada com si fos d'un fantasma - Que ets?

- Soc...... Alex...... jo d'això - no sabia amb que o qui parlava però la urgència amb que va fer la pregunta em va fer contestar fos qui fos que fes la pregunta. "De on provenia aquella veu? Qui era?"

- He dit que ets, no qui ets - ho va dir amb molta urgència - la teva essència és la d'un mag.

Darrere meu vaig sentir com si algú em bufes al coll, se'm van posar els cabells de punta i em vaig girar de cop, ara davant meu hi tenia una ombra negra i fosca estava agafant forma. Ara estava davant d'una dona tan blanca com la neu i semblava igual de fràgil que una rosa, uns cabells blancs i llargs els seus ulls eren de color mel anava vestida amb un vestit llarg de color negre amb uns guants també negres transparents sense dits. Em mirava directament als ulls , sentia com entrava en la meva ment, sentia un dolor en les sienes cada cop més gran fins al punt que vaig caure de genolls al terra, m'agafava el cap amb les dues mans, des de el terra vaig aixecar la mirada cap a ella, em fita amb els seus ulls profunds ara semblaven uns pous foscos i sense fons.

- No se de cert que ets, però la teva essència es de mag....... i es bastant forta - la seva veu era suau i concisa, va donar voltes al meu voltant es va ajupir i va mirar la meva marca, la va tocar, els seus dits van traspassar la meva roba i va tocar la meva pell just damunt de la meva marca, el seu tacte era fred i suau. Amb el seu contacte tot mal que tenia en aquell moment va desaparèixer, com si mai no hagués existit. "Qui és? Que vol?".

Ja no estava en l'habitació amb la Denisse ara estava en....... on soc? Un bosc, "com he arribat fins aquí?" definitivament esta tip de anar a llocs que no conec amb gent que tampoc conec. El bosc es bastant gran, si no fos per la boira em podria situar, però era impossible amb aquesta boira tant densa, no es podia veure més d'un metre. Podia sentir veus que venien d'en lloc, no deien res eren més aviat com si em parlessin a cua d'orella gemecs. "Mort, perill, desgracia, càstig, maledicció" no sabia que volien dir-me amb tantes paraules desagradables, si es que eren per a mi esta clar ja que soc l'únic que esta aquí en...... aquest bosc. Vaig començar a caminar per veure si podia tornar, tot i que encara no sabia com havia marxat de on era abans, mentre caminava havia de apartar rames d'arbres per no fotre'm un cop a la cara o caure, al cap d'una mitja hora vaig trobar un llac em vaig acotar per beure una mica d'aigua, estava cansat i necessitava beure alguna cosa o moriria de set. A l'aigua hi brillava alguna cosa era.....

- Que cony?!..... - de l'aigua va sortir el cap d'una persona, millor dit la calavera d'una persona.

- Si beus de l'aigua moriràs - era la veu de la dona aquella

- Que..... Que cony es aquest lloc?!....... perquè m'has portat aquí?! - intentava cridar i semblar enfadat per amargar la meva por tant cap a ella com cap al lloc on ens trobàvem.