Omega

El poder de la ment

Al final vaig arribar a casa, com que no hi havia ningu em vaig ficar a l'ordinador a veure una pel°licula, la veritat es que no em venia de gust res mes que estar a la meva habitació sol, després de ho que va passar al cine no vull tornar a veure mai mes a la Raven, no enten res de ho que vol ella, a mes a mes no se qui es el noi que domina les llengues ni per a que collons el necessitem. Vaig començar aveure la pel°licula, Iron Man, es la tercera vegada que la veig pero es molt bona, de fet......

- "Quin pal avui a entrenar" - He?! Q-qui? No hi ha ningu a casa pero.... seran imaginacions meves, estic sol a casa ultimament no paran de pasaar coses rares. M'estava començant a agafar mal de cap, no podia concentrar-me en el peli, al final vaig parar la peli i em vaig ficar al llit, estava esgotat......., agafo el movil i li envio un Whats a la meva xurri.

"Lorena amor! Estas?" - al instant em va contestar

"Si, estas be carinyo?"

"Si, pots venir a me casa?"

"Si, en res estic a te casa"

"Vale, t'espero

La veritat es que fa poc que ella i jo estem sortint, pero s'ha tornat una de les persones mes importants per a mi.
Me casa acostuma a ser molt sorollosa pero com que no hi esta la mare doncs no hi ha ningu amb qui discutir, ara que hi penso.... on deu haver anat la mare?, avui som dissabte crec, es igual ni que fos la meva filla per que jo la hagues de controlar......, vaig mirar per la finestra, tothom passejava pel carrer, un nen plorava....

"Qui em manaria a mi a tenir fills?" - vale.... o estic boig o sento veus? Pero crec que no hiha diferencia entre sentir veus a estar boig, pero no hi ha ningu mes a casa nomes jo..... bueno sempre dic això i resulta que la Raven pot apareixer quan li be de gust, vaig anar a la cuina potser un got d'aigua em refresca el cap i deixo de dir gilipollades. Van tocar la porta estava tant nervios que em va caure got de la ma i es va trencar.

- Saba?, estas be? - la seva veu no es pot confondre mai, tan dolçe i tant fina.

- Si un moment - en acabar de recollir el got, o el que era un got; vaig anar a obrir la porta. Ella, sempre tant guapa, portava una brusa de color rosa i uns texans curts feia i els cabells..... aquells cabells morens i llargs, pero el que mes m'agrada d'ella son els seus ulls, aquells ulls color avellana; els miro i em perdo, com si divagues en un bosc del qual nomes puc sortir seguint aquells ulls.

- Saba?, encara ets aqui? - va moure la ma davant de la meva cara com espantant mosques

- He... si clar, perdona m'he empanat

- Ja ho veig - va entrar i em va fer un peto molt curt, massa per a mi diria jo..... pero en aquell moment va dir algo.... o aixo em va semblar....

- "Avia'm quan treuen la mare del hospital"

Hospital? Se mare esta al hopital?, perque ha esperat fins avui per dirm-ho.

- Lorena que fa te mare al hospital? - es va girar i es va quedar mirant-me fixament als ulls, els tenia oberts com toronjes.

- C-com saps que esta al hospital?

- M'ho acabes de dir.... no?

- Jo no he dit res.....bueno es igual - va abaixar el cap mirantbal terra, em vaig apropar i li vaig aixecar el cap agafant-la de les galtes.

- Que ha passat? Per que no m'havies dit res?

- No volia preocupar-te

- Pero si no m'ho dius ho afrontes tu sola, i llavors em preocupare de veure't trista.

- Tens raó, la mare te cancer i esta al hospital ara fa 6 dies

- Gairabe una setmana, bueno aqui em tens per a tot el que necesitis

- "Quin fastic crec que potare" - vale cap ha dit res i aixo no es la veu de la Lorena... la porta es va obrir i va entrar la mare

- H-hola fill, hola Lorena quant de temps - "Anire al lavabo m'han sentat malament els canapes"

Vale la mare ha parlat.... o no? No se pero jo l'he sentida..... i totes aquestes coses rares desde que va apareixer la Raven... de fet.... fa gairabe un mes que estaven passant aquestes coses rares.

- Hola Teresa, com estas?

- Malalta crec, m'he menjat uns canapes i....

- T'han sentat malament oi mare?

- S-si com?....

- Esque... fas cara de voler potar res mes - mes val una excusa que no pas la veritat que li dic: "el que passa es que ho has dit pero sense parlar, millor dit ho has pensat...." espera... pensat? Ella.... no.. jo no puc llegir la ment... soc huma o aixo crec.

- Et quedaras a sopar Lorena?

- Bueno... no he vingut a veure al Saba i marxare he d'anar al hospital despres.

- Ah vale, espero no sigui res greu. - "He de trobar temps i parlar amb tu Saba"

He?

Al final la Lorena i jo vam parlar de se mare i la vaig consolar una estona despred va marxar i jo vaig sopar amb la mare, i per primera vegada no vam discutir a la taula, sempre discutim ja sigui perque ella menja poc i jo massa, coses estupides pero formen part de la nostra vida, mentre la mare anava a deixar les deixalles jo rentava els plats.... fins que....

Vaig sentir un soroll a la saleta d'estar vaig anar a mirar i.... m'enpanadeixo d'haver-lo fet..... un altre cop aquelles coses mig serps.... com es deian?... Slouders aixi els hi va dir la Raven.....

- Saba on ets? - Merda! la mare vaig correr per avisar-li pero aquelles coses eren mes rapides aixi que nomes quedava una cosa a fer.....

- Mare fuig! Corre! - vaig correr evitant aquelles coses en arribar a on estava la mare, ella es va quedar de pedra em va mirar i es va possar davant meu.

- Saba no et moguis - aquelles van començar a avançar cap a nosaltres....

- "No has d'existir....."

- "Has de morir...." - ahhh vaig agafar-me el cap, em feia mal aquelles veus... aquells horribles sorolls.... no... que parin... si us plau..

- Saba... estas be? - la podia sentir ....pero no parlava despres d'aixo res..... nomes volia una cosa... i aixo era...... matar-los a tots.

★★★★★★

Holi!!! Perdo per tardar tant *S'amaga* pero per motius medics (m'han operat) no he pogut publicar, a mes de que la mare m'ha tret l'internet 7u7

Pero bueno com que tinc temps de sobra, no no soc un vago, he pogut escriure *plora de l'emocio* us deixo aquest capitol gaudiu-lo, us deixo amb la intriga, no em mateu

*surt corrent per la seva vida U.u*

Comenteu i voteu
(╭☞'ิ∀'ิ)╭☞
(∩^o^)⊃━━━━━☆ﾟ.*･｡