Omega

El fénix

*****Narrador extern******

- Es molt lleig que no recordis pas als teus nebots - La noia parlava amb tranquilitat mentre mirava fixament a en Vladimir, ella era alta i tenia els ulls de color vermell igual que el seu germa, en Vladimir els miraba enfurismat, no es podia creure que aquell nanos encara estiguessin amb vida, el mateix es va encarregar de fer-los desapareixer quan va matar al seu germa i la dona del seu germa, pero per alguna rao estan aqui, Vladimir tenia la vista fixa en els seus nebots, després va mirar mes enrera i just com es pensava, va veurr com poc a poc s'apropava una de les figures que hi havia radera el primer descendent.

- Vaja, veig que segueixes en forma Vladimir - aquella dona...... No hi havia cap dona que en Vladimir detestes mes en la seva llarga vida.

- I tu cada dia mes vella, Ah no espera nosaltres envellim a poc a poc.

- Senyor Vladimir - La Violet estava radera seu, s'estava esgotant el temps - no hi ha mes temps, heu de descansar.

- Per motius personals he de marxar, ens veurem aviat - va girar cua i va moure la ma agilment i davant seu hi va apareixer un cercle de color vermell, el va trapassar i radera seu van entrar la Violet i en Murtagh; pero just abans de passar del tot Violet es va girar i va mirar cap la casa, va estirar les mans i va proferir.

- Invoccum de espiritum humanum - llavors la casa es va encendre en foc. S'estava cremant tota.

- No! - l'Alex va intentar correr cap a casa seva pero rapidament la Denisse estava al seu darrera abraçant-lo per la esquena impedint que anes i es fes mal - ¡No! - no parava de cridar i plorar no podia creure el que estava veient en un intent molt desesperat de fer algo, de salvar la seva casa.

- "Invoccum praecipua humani animi" - al seu costat com de costum hi va apareixer l'Alice, que va veure l'estat en el que es trobava el seu amo - Alice, fes algo...... He de apagar el foc..... Si us plau

- "Un amo no suplica mai davant les furies, que desitjeu que faci?"

- Apaga el foc, que he de fer?

- "Feu doncs ho que ara us dire" - l'Alex es va aixecar i va enlairar les seves mans, els seus ulls ara eren d'un color daurat molt fosc. Al cel, damunt la casa, hi va començar a ajuntar-se nuvols negres molt grans; d'ells es podia veure com surtien raigs amb furia. El vent bufava amb ira i cada cop mes hi havia mes velocitat, l'Alex va començar a proferir.....

- Revertatur tempore, verbum inferni.....revertatur tempore, verbum inferni - la Denisse es va adonar del que estava fent i va intentar fer que pares pero no va poder, quan va intentar apropar-se mes, va ser expulsada cap enradere. La seva acompanyant, Julia; una devoradoa d'animes que la Denisse va acollir a la seva casa es va apropar i va voler ajudar.

- Denisse, jo m'encarrego - la Denisse va asentir.

"Que no interfireixin, Alice"

"Com vos disitjeu"

Just davant la Julia i va apareixer una dona tan blanca com la neu i semblava igual de fràgil que una rosa, uns cabells blancs i llargs els seus ulls eren de color mel anava vestida amb un vestit llarg de color negre amb uns guants també negres transparents sense dits.

- Pero......que...? Qui ets?

- No responc preguntes de ningu que no sigui el meu amo

- Llavors a la força fare que m'ho diguis - La Julia amb una velocitat inhumana es va plantar davant de l'Alice i va començar a donar cops de peu i puny que la seva contrincant esquivava amb gran agilitat.