Omega

Experiencies

- Com pot ser que la necrofaga de Teresa sigui la mare d'un dels elegits?! Es inaceptable! - Auriel estava enfurismat per haver descobert que la persona que antany va pertanyir als aquelarres d'en Vladirmir, fos la dona que va donar llum al tercer descendent; Teresa fou una de les grans necrofages que antany va acompanyar i dirigir els ejercits d'en Vladimir quan vare declarar la guerra a tot Argentum i a Lombord.

- Auriel, Teresa va ser exculpada per la mateixa reina, i Kaguya mai s'equivoca quan dona una segona oportunitat - Eliden era mes gran que Auriel i sempre estava intentant que el seu germa no es descontroles

- I on han anat?, ¡estavan aqui fa un moment! Quan la veigui la matare ho juro per Pathos

- ¡Auriel sufucient! - Auriel es va espantar i va mirar al seu germa - jurar algo que no compliras en nom del nostre deu es mortal i ho saps

- I a tu que et fa pensar que no la matare?

- Perque jo no ho penso permetre - just davant dels germans hi estava la gran sobirana de tot Argertum Kaguya Mitori, anava vestida amb un vestit de color blau cell que tenia una cua molt llarga, radera d'ella hi estavan els seus protectors, aquell homes anavan amb ella a tot a reu per si l'hi pases algo i protegirla

- Perdoneu la meva gosadia, pero perque la vau perdonar majestat?

- Perque va ser ella qui ens va proporsionar informacio, i gracies a Teresa Hemtlich varem derrotar a Vladimir.

*****Laila*****

Estava cercant a l'Alex, ara que l'Eliot m'ha dit que soc lliure puc anar per tot Vieew Mountain jo sola, sense que en Carles vingui amb mi; estava caminant per un dels carrers mes concorreguts; justament on estava el gran mercat; estava apunt de girar a la dreta seguint el rastre magic de l'Alex per tot just vaig arquejar l'esquena i vaig caure al terra; em feia molt mal, estava amb els genolls a terra. Vaig mirar endavant i en alli hi havia un gat.

- "Laila? Ets tu?"

- Missufu? - anava a estirar la ma i tornar amb l'altra meva meitat pero algu m'ho va impedir.

- Hola, em dic Agatha - Agatha, le princessa de Gyuins? Que fa ella aqui? - veuras Laila, necessito la teva ajuda si ho fas et tornare la teva gata

- No pots allunyar massa a un Daemon del seu mag.......... o.......

- O morira ho se, pero jo se com fer les coses, tan sols necessito arribar al castell de Vladimir i tu saps on es

- Que vols d'un castell que esta abandonat    fa tres segles.

- Coses reials - no sabia si ajudar o no; no sabia que fer. Pero per damunt de tot aixo ho important era, perque ella volia anar al castell d'en Vladimir?; que pot voler una princesa d'aquell castell?

- Que vol la princesa de Lombord d'aquell castell?

- A tu aixo no t'interesa, tant sols m'has de portar si es que vols tornar a ser un daemon sencer, es clar.

En circunstancies com aquestes no se que he de fer.

*****Alex*****

El home aquell ens va portar a una sala molta gran, que segons ell seria la nostra sala d'entrenament; cosa que no entenc per a que.

- Sala d'entrenament? - vaig dir mentre mirava a aquell home

- Exacte, perque?

- Jo............jo no penso actuar en cap guerra ni res, tan sols soc un nano

- Un nano amb molt de poder - no vaig dir res mes, els demes van estar inspeccionant el lloc mentre que jo en vaig posar en una especie de balco on podia veure la lluna, el cel estava lliure de nuvols i podia veure les estrelles, hi havien unes escales que donaven acces a un petit jardin, vaig baixar les escales i en arribar vaig poguer veure una gran quantitat de plantes i arbres desconeguts per a mi.

Especies que mai en la meva vida havia vist, al terra hi havia unes petites plantes que estavan mig marcides, tal vegada perque no els hi arrivaba prou aigua o prouta llum. Em vaig agenollar per acariciar les petites flors; quan ho vaig fer aquestes varen aixecar-se com si estiguesin recentment florides, em vaig espantar una mica fins al punt de caure de cul a terra. En aquell moment petites criatures amb ales varen començar a voleijar per l'aire, jo estava encantat mirant como volaven i jugaven fent rollanes al voltant meu; una d'elles em va agafar un dit i em va fer aixecar portant-me mes endins del petit jardin, varem arribar a una especie de llac on hi havia una dona asentada amb els peus ficats al aigua; tenia els cabells de color blau i llarg, al seu voltant hi havia aigua flotant fent formes i figures.

- H-hola - la dona es va espantar i va girar el cap, i tot just ho va fer l'aigua es va fer gelada formant puntxes de gel que van venir cap a mi, em vaig acotar ho mes rapid possible i les puntxes de gel es vaan clavar al tronc d'un arbre - ho sento, no et volia espantar

- Tu qui ets?

- Em dic Alex, un plaer i tu?

- Jo soc la guardiana del bosc, perdona per atacar-te; com has arribat aqui?

- m'han portat elles - li vaig asenyalar les criatures que encara estaven volant

- Ahhh, les fades; criatures boniques pero avegades impertinents

- Que fas aqui tota sola?

- Soc la guardiana del bosc, visc amb ell; avegades vinc aqui a distreure'm i veure la pau que es respira i veure les diferents raçes viure amb tranquilitat, jo soc la vida mateixa del bosc; jo i el primer descendent som la vida de tot el món màgic

- Es conya no?

- No, per que hauria de mentir?

- En...........doncs no se

- Es gracios, tu ets el primer descendent; i no creus en tu mateix?

- Ni tant sols se qui soc

- Vaja........... - un cop dit aixo va desapareixer i ara estava jo sol en aquell lloc, sense saber que fee o que dir; vaig tornar sobre les meves pases per retrobar-me amb els demes.

En arribar tots estaven contents rient i menjant sense adonar-se  que hi han coses que ni tant sols ells comprenen, que faig aqui? Que he de fer?

No tenia gens ganes de estar amb ells per tant vaig anar cap el que jo suposava eren les habitacions, per poder relaxar-me i pensar; tambe m'agradaria paralae amb la Denisse, ella en sap mes d'aquest mon que no pas jo. Vaig entrar en una de les habitacions pensant que no hi hava ningu pero hi estava la mare de la Memi

- Hola, Alex

- P-perdona, no sabia que....

- No te importancia no et preocupis, pots fer servir aquesta habitació, jo ja marxava

No va dir res mes i va sortir de la habitació, deixant-me sol amb els meus pensaments, m'hi vaig estirar al llit i sense saber quant ni com, em vaig quedar adormit.

Tot era fosc, no hi havia res, nomes un aire tant fred que et gelava la sang i et calava els ossos, podia sentir com algu cridava el meu nom, pero abans de que pogues correr per saber d'on provenia aquella veu. Em despertava.

                     *************
HOLA, hi he tornat jajja perdo per haver tardat en pujar el capitol, pero he tingut uns petits problemes personals per els quals  no tenia gaire temps, per no dir res de temps. Us deixo el cao gaudiu i el proper mes llarg i sabreu mes coses sorry.