Omega

El meus problemes em segueixen

Les vuit del de matí i jo encara al llit, tot i que era dijous no em vaig espantar per arribar tard a l'insti estem a vacances d'estiu. Avui tocava fer l'esmorzar a en Josep, havíem acordat fa molt que quan en Carles i jo arribéssim a Manresa, cada dia que no hi haguessin classes ens tornaríem per fer l'esmorzar per tots i avui començava en Josep. "que tindre pensat fer?, espero no fiqui res estrany al menjar jajaja no es impossible no crec que sigui tan mala persona". Segons va planejar me mare, ahir mentre veníem de l'aeroport, avui havíem d'anar tots junts a conèixer la capital i fer un guia turística, marxàvem a les 15:30 temps de sobra per a que me mare m'expliques el que estava passant i el paper que jo hi tenia en aquesta historia de bojos.

- ¡Bon dia!, com has dormit?- va dir me mare obrint la porta i entrant a la meva habitació.

- !Mama¡, ¡de tota la vida si una porta esta tancada i hi ha algú es truca abans d'entrar!- va ser la meva manera de dir "Bon dia".

- Soc te mare i...

- Mama...... es igual m'he de canviar pots sortir si us plau- li vaig dir senyalant la porta.

- Esta bé, dutxat rentat les dents i després vine al menjador l'esmorzar ja esta llest- va dir girant cua i sortint. Detestava quan me mare o qualsevol persona entrava a la meva habitació sense trucar la porta "tant difícil es trucar una porta i demanar si es pot passar?, algun dia obriren la porta en el pitjor moment....." eren els meus pensaments en aquell moment. vaig anar cap a la dutxa però el gnom del meu germà ja s'havia ficat mentre es dutxava ell vaig escollir entre la roba que posar-me, vaig triar uns pantalons llargs grisos, que vaig comprar abans de venir-me a Espanya, amb una samarreta negre i unes sabates molt mones que em va regalar me mare en desembre, un cop tenia tot escollit vaig sortit de l'habitació però el meu germà encara no havia sortit de la dutxa.

- Me cago en.... ¡Carles surt d'una puta vegada ostia!, deixa de tocar-te home; surt em vull dutxar!- li vaig cridar mentre li donava cops a la porta, per que l'obris.

- No pots esperar-te una estoneta?, i com que deixi de tocar-me?- va dir mentre sortia, ja vestit i tot amb els cabells mullats i la tovallola en la mà si no fos tan baixet d'estatura semblaria un noi d'universitat que s'ha lligat i tirat a totes les ties de la seva classe

- Gnom, vinga surt i no et canviïs a la dutxa, idiota- i li vaig tancar la porta en la cara, sota la dutxa no feia més que pensar en la respostes i les explicacions que em donaria me mare. Mirant-me al mirall en vaig rentar les dents després em vaig pentinar, tot i que soc de contextura petita i cos prim, no m'agrada ni vestir malament i estar despentinat.

Quan vaig sortir de la dutxa ja estaven tots en el menjador esperant-me per poder esmorzar.

- No tardes ni res he!!, jo tinc gana no se tu- va dir me mare mentre reia, feia molt que la veia riure.

- Que m'agrada dutxar-me bé i fer bona olor.

- Ja, fins aquí arribar la olor a colònia

- T'has dutxat amb aigua o amb la colònia?- va dir en Josep

- Amb aigua, tanta m'he posat?.

- Una mica si.

Vam esmorzar fent bromes i rient aquella estona va passar rapida i amena. Un cop vam terminar me mare em va fer una senyal amb el cap per a que la segueixi al jardí, ho que no em venia de gust ja que feia molta calor fora, però la vaig seguir va anar cap a baix on hi havia el garatge.

Me mare va obrir la porta, que tenia un aspecte grotesc i era de fusta, dins hi estava ple de mobles, objectes i coses que, suposo, no feien servir fa molt de temps tots plens de pols; em sorprèn que no s'hagin fet mal bé. Vaig seguir a me mare fins al final del garatge on hi havia una porta petita, que sembla l'habitació del por, la va obrir i va entrar amb un moviment del cap em va dir que m'esperes fora de l'habitació, al cap d'una estona va sortir amb un paquet molt gran "que hi havia dins?". va ser l'únic que em vaig preguntar a mi mateix va sortir de l'habitació i vam anar a dalt, en el menjador va treure tot ho del paquet, eren unes fotografies papers i uns quants llibres vells; després d'endreçar-los tots em va mirar i va començar a parlar.

- Aquets llibres, fotos i papers m'ajudaren per explicar-te les coses.... per tant presta atenció d'acord

- Si!- la meva cara expressava por i entusiasme

- Mira...... fa molt de temps a Europa, aquí mateix a Espanya, hi va viure un home molt gran i poderós que havia existit mai en tots els clans de bruixes i mags...

- Espera... bruixes mags?, en serio mama?- va ser la meva pregunta amb cara de sorprès tot i que amb el que havia vist fins ara no em semblava estrany.

- Si, continuant amb la historia....... Es diu Vladimir. Va ser un del millors, tothom hi acudia a ell quan tenia problemes amb malalties o amb criatures fosques com els munculus, ell tenia el poder, mes ben dit l'habilitat, de controlar les criatures que ell vulgues fins i tots als terrenals, humans, i es va obsessionar amb la idea de controlar a tots i fer amb ells el que vulgues ell.

Va començar a persuadir a les bruixes mes poderoses dels clans perquè s'uneixin a ell ho va aconseguir, però, hi van haver tres que es van negar a fer aquella bestiesa i van decidir sellar-ho a ell i als seus poders sota un segell molt poderós que estava prohibit , però, vistes les circumstancies ho van fer i el van posar el segell, els seus poder estan custodiats per la meva família i ell esta en Alemanya- va continuar parlant mentre jo l'escoltava amb atenció.

- Les bruixes van desaparèixer per evitar que algunes de les bruixes que es van unir a Vladimir les matessin per poder alliberar-lo del segell. Abans de que desapareguessin van dir que naixerien cinc nens amb una marca, que depenent dels gusts de ells mateixos tindria un aspecte diferent, que si s'ajuntaven tots cinc podien tant matar com alliberar a en Vladimir. Tu Alex ets un dels cinc nens.

- D'acord........ es una broma oi?

- No, la teva marca que sembla la lletra omega es una de les marques maleïdes.

- Vale..... i com es que la meva mà fa llum?

- Fa llum?- va dir amb estranyesa

- Si, una vella en l'aeroport va dir que quan estigues a prop dels "altres tres" la meva mà faria llum i em faria mal la meva marca- li vaig respondre mentre li ensenyava la meva mà

- T'ha fet mal fins ara?

- No més dos cops, quan vaig estar a prop de en Carles i en el passeig quan vaig veure una nena molt maça petita, prima i baixeta- va ser la meva resposta.

- Vale, doncs hem d'esbrinar qui es aquesta nena- va dir sortint cap a la cuina- mira't els documents aquets i per cert hi aniràs al Lluis de Peguera a fer tercer de la ES.

- Vale

Quan va marxar vaig agafar tots els documents per portar-los a la meva habitació i llegir amb tranquil·litat. Vaig començar per un llibre que em va atreure l'atenció, tenia una coberta de cuir de color marró i tenia unes lletres molt estranyes en la portada semblants a les del quarto "Wyrda, encara no se que volia dir" el vaig obrir i en el moment que ho vaig fer el llibre va fer una llum que per poc i em cega. El llibre estava en blanc en la seva majoria només hi havien unes quantes paraules amb una traducció, eren les mateixes que jo ja havia vist.

"Atra gülai un ilian tauthr ono un atra no waisé skölir frá rauthr"- que segons el llibre volia dir- Que la sort i la felicitat t'acompanyin i et protegeixin de la desgracia.- les mateixes paraules que va dir me mare.

"Breoal" que volia dir llar, "Brisingr" que volia dir foc, i "Wyrda" que volia dir destí, que va ser la paraula que hi havia en la porta del quarto de Colòmbia i l'ultima era "Thverr stenr un atra eka hórna" que significava atraviesa la pedra i deixa'm escoltar. Fins ara les paraules que havien sortit en aquest llibre eren les mateixes que jo fins ara he escoltat i en sabia "pot ser que cada vegada que n'aprengui una de nova en el llibre hi aparegui amb el seu significat?". l'altra llibre semblava un compte, però, era un llibre que explicava ho que me mare m'acabava de dir de en Vladimir, hi havien moltes fotografies d'unes dones molt velles, "són aquestes les bruixes que van ficar-li el segell a Vladimir?".