Omega

No podria ser pitjor

La Denisse estava farta de que plogués així no podia pas treballar des que la Clara va marxar ella i la Julia van començar a preparar tot ho que necessitarien va començar a treure els seus vells llibre de màgia mentre ho feia va trobar una fot d'en Tyler, un home alt amb els cabells curts i negres uns ulls clars en el moment que va veure aquella foto va desitjar que mai hagués mort de la manera en que va morir a excepció d'ella la Julia i la Clara ningú no sabia com ni perquè va morir el seu marit per a la premsa va morir en un incendi....tot i que no van trobar pas el cos els mitjans de comunicació s'ho va creure. Va continuar buscant fins que va trobar tot ho que buscava per altra banda la Julia buscava armes de lluita espases, bastons d'entrenament...etc.

Van baixar al sota que era petit van anar fins al fons del tot al terra hi havia una catifa que cobria una petita trampilla la va obrir i va entrar estava tot fosc però la Julia, que venia darrere de la Denisse, va engegar les llums era un espai bastant gran i llarg, en el moment en que va veure un altre cop aquell lloc li van venir un munt de records moments inoblidables per a ella tants nois han passat per aquest lloc.....i tots van acabar grans mags i bruixes. Es va ficar darrere d'una línia vermella que hi havia al terra i va mirar a la Julia

- Vine Julia

- Si, senyora

- Ficat darrere la línia, anem a fer una carrera fins on puguis d'acord?

- Però senyora.......esta segura?, fa molt de temps que vostè.....

- Estic segura, si vull entrenar a l'Alex m'he de ficar en forma primer- diu ella mentre la tallava- a la de tres

- Si, llesta!

- una...dues...tres!- i totes dues comencen a córrer anaven a una velocitat impressionant, una velocitat que un esser humà no era capaç de aconseguir la Julia semblava que guanyaria però la Denisse va fer un esprint i la va sobrepassar......era moment de parar no podia més portava ja cinc minuts corrent para i es recolza a la paret per agafar aire aquella dosis de adrenalina la ha deixat molt esgotada, va mirar uns números que estaven pintats a la paret 500 m, Havia corregut cinc-cents metres en cinc minuts!, no creia que pogués arribar a tant fia molt que no entrenava.

- Senyora, es troba bé

- Si, em trobo.......perfectament!- diu la Denisse amb un somriure bastant gran

- Següent pas?

- Terminar d'arreglar tot això hem de penjar els sacs.....

- Ja ho faig jo senyora, vostè pot anar a descansar

- N'estàs segura que pots tota tu sola?.....

- Si

- Perfecte doncs, fins demà Julia bona nit

- Bona nit Senyora

- Una cosa...... fa molt de temps que pertanys a questa família no cal que em diguis senyora a cada moment entesos?- diu la Denisse mentre començar a caminar cap a l'inici de la sala- digui'm Denisse

- Si, senyora

- Jajaja, veig que et costarà, fins demà- i marxar corrents i en menys de cinc minuts ja estava un altre cop a la porta del soterrani la Julia es va quedar ordenant tot ho que faltava.

*******

Havia escoltat bé? les meves palpitacions estaven molt accelerades no podia pas creure ho que acabava de sentir m'ha demanat per sortir! feia uns minuts m'havia fet un petó, era això ho que m'estava dient quan no la escoltava i que no em va voler repetir? mira que arribo a ser idiota!

- Que?!, de.....veritat Estefane?

- Si, jo.....m'agrades però no sabia quan ni com dir-t'ho- comença a dir, li podia notar en el seu to de veu que estava nerviosa- vaig decidir dir-t'ho avui......però no m'escoltaves!