Omega

Un nou món

Vaig caure amb molta suavitat, me mare estava amb mi al meu costat tenia una expressió de felicitat però al mateix temps se l'hi veia preocupada. M'hi vaig espantar en sentir com aterrava al meu costat la Misifu, va miolar amb tendresa i va desapareixer, vaig deixar anar un petit crit; encara no m'acostumava al fet de que la meva gata pogués arribar i marxar del no res. Vaig fer una ullada al meu voltant; tot era totalment diferent hi havia molta gent caminant, també vaig veure animals....... o això crec que eren vaig mirar darrere meu, hi havia un bosc molt gran però...... tenia una aspecte grotesc al terra es podia veure una bruna o boira espesa, podia notar por, mort...... tot això ho desprenia aquell bosc, inconscientment vaig caminar fins a l'entrada però abans no m'endinses vaig notar la mà de me mare al meu ombro m'hi va mirar i va fer que no amb el cap jo hi torno mirar el bosc.....

Vam girar cua, endinsant-nos cada cop més en la ciutat; cada vegada que esta més endins veia coses noves, botigues rares, gent rara, abans de seguir vaig topar amb una noia, era...... molt especial diria jo, tenia una pell molt fina i molt blanca, i vestia tot de color negre però per alguna raó no li quedava malament, els seus ulls uns ulls de un vermell penetrant i que feien molta por, al seu costat hi havia un noi; molt alt ell, al contrari que ella, tenia la pell una mica menys blanca però també tenia els ulls de color vermell; al costat de tots dos hi havien uns homes que es van apropar a mi.

- Jo.... ho sento, no era la meva intenció - miro me mare que esta fent una reverencia, qui son aquest parell? miro a la noia detenidament, esta envoltada de una aura de color gris però de tant en tant agafa una tonalitat vermella, ell per el contrari, esta envoltat per una de color verda.....

- No passa res deixeu-la - va dir ella mentre es ficava davant de ells homes aquells - em dic Keith i ell és el meu germà Vincent

- Jo..... - no sabia de que dir, i crec que me mare es va assabentar ja que es va aixecar i em va ajudar.

- Perdoneu la torpesa de la meva filla - i acte seguit va acotar una mica el cap

- No us preocupeu, vostè...... com us dieu?

- Soc Elisa, i ella es la meva filla Memi - la noia va riure i va dir:

- Un plaer.... - jo mirava me mare en tornar a mirar la Keith aquesta tenia una expressió a la seva cara de sorpresa -Sou la Descendent?

- Com......

- Hem pogut veure la vostra marca - diu Vincent assenyalant el meu coll

- Ara entenc que no sapigueu qui som

- Si jo.... d'això

- Nosaltres som els fills de la gran reina - va dir ella i després va mirar al seu germà i aquest va assentir - ens agrairia que vinguéssiu amb nosaltres

- A la nostra mare l'hi encantaria conèixer a un dels descendents - vaig mirar me mare, i ella va assentir dit tot això van anar amb ells, hi vam travessar un gran "mercat" i vam arribar a un Palau, molt gran tot decorat i amb guardes.

*********************

L'Anna continuava amb les mans estirades dirigides a aquelles coses jo per la meva part estava paralitzat però la veu de la Luce em va treure dels meus pensaments.

- Has de lluitar

- Ja ho se...... molt be que he de fer - vaig ficar-me al costat de l'Anna i amb les mans dirigides cap a les criatures vaig proferir - Bakudo roku-ju san, sajo sabaku - unes cadenes de color groc van anar de dret cap a ells i els va agafar a tots plegats fent que aquests caiguessin al terra, aprofitant això Anna es va apropar a ells, no vaig sentir el que va dir; només vaig veure com aquelles coses es van deixar de moure i van desapareixer amb un núvol de fum. M'hi pensava que ja estava però......... no era així

- Waw, veig que no ets tan poca cosa - la veu de la Violet m'hi va fer recordar que ells encara estaven aquí, al seu costat estava en Murtagh qui tenia la seva espasa brandada però es van quedar quiets sense fer res. Llavors no podia respirar m'hi vaig agafar el coll, i de genolls al terra intentava agafar aire, en mirar al meu costat l'Anna estava igual però ella aguantava més que jo, miro cap a endavant i vaig veure com aquell home que tant em busca estava davant meu.

- Hola...... descendent, es un plaer veure't

- Em sap greu....... no.... poder....dir... ho mateix - no podia parlar

- "Es la seva energia" - Podia sentir la veu de la Luce al meu cap - La seva energia estan poderosa que opaca l'esperit dels demés, es increïble que tingui aquesta força fins i tot sense els seus poders.

Aqui us deixo el cap, esperava que em fessiu una proposta per a els actors deu